KM 11

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

KM 11

 

Tot tremola.

Tremola la mort, tremola la vida.

Tremola la mar i el cel una mica.

Amb la punta dels dits els dies s'allarguen.

S'allarguen les nits, els besos s'allarguen.

I jo al mig,

temptant quilometres

amb un afany de lluita que el temps

s'ha apressat a anar assassinant,

somric.

Sense soroll ni escarafalls.

Perill dins el perill.

 

Aleix Cort

Neoprojeccions/Vora la ciutat dels àngels

Ed. Escornalbou, Reus, 1988 (dins de A ALACANT Els Dimarts Poètics de La Naia 1987-1989. Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1992)

Més sobre l’autor, ací

POEMA AMB DATA (CXIX): ZONA INDUSTRIAL

 (Imatge no identificada presa d ela xarxa)

Zona industrial

La luz blanca encendida, el edificio encendido, la máquina encendida,
mi fatiga encendida, los planos encendidos…
Es la noche del domingo, la noche del 15 de agosto,
la luna con su luz enciende un aro hueco, en el bosque de árboles de lichis
una brisa acaricia el claro de su cuerpo vacío, reina el silencio
acumulado, año tras año, sólo los insectos cantan en los arbustos,
mientras, la ciudad se yergue con todas sus luces encendidas.
Tantos dialectos en la zona industrial, tanta nostalgia
depositada en tantos cuerpos de tanta gente humilde y frágil.
Cuántas lunas crecientes iluminaron
las máquinas y los planos de cada domingo, y ahora, la luna
creciente ilumina mi rostro, y mi alma que se desliza cuesta
abajo, lentamente.

Cuántas luces encendidas, cuánta gente transita
bajo la luz y a través de los recuerdos y las máquinas de la zona industrial.
Aquella luz de luna impronunciable, aquella luz
y mis múltiples insignificancias, insignificantes como las herramientas.
Un hilo de luz
arropa mi cuerpo en medio del ruido afanoso de la zona industrial.
Luz de luna que ilumina y colecciona
nuestras lágrimas, nuestras alegrías, nuestras penas,
nuestros gloriosos y humildes sueños, y también
nuestras almas,
y se las lleva a un lugar lejano donde
desaparecen entre la luz, sin que nadie se dé cuenta.

 

 

 

Zheng Xiaoqiong 

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció d'ISolda Morillo]

CRUÏLLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CRUÏLLA

En un costat, la porta de les hores;

en l’altre, un innavegable silenci.

Fora, la nit negra de les estr-

elles

o els sorolls on ningú no pregunta per tu,

el mur enderrocat

o l’arena grossa del fons.

Dins, la mirada quieta dels mussols,

un temple on els cofrares

mai no encenen les ninetes dels ulls.

Francesc Mompó

Llegint Celan

Perifèric Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

SET

(Set. Imatge de Paula Bonet presa d'ací)

SET

No sé si m’ha fet més mal

el mal o potser

el silenci aquest

de no dir tot aquest soroll

que ho embolica tot.

El que és ara, però,

la set més gran

la set més dura

que em fa de guia

i que no aturo

mata el mal

i el mata bé.

P’rò deixa el dol

i el seu record,

garbuix suat,

mai fuig del tot.

Gerard Cisneros

D'epitalami, res

Editorial Meteora, 2017

Més sobre l'autor, ací

TOT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tot soroll es perd en un silenci

necessari per a iniciar el renou

del batec que reverbera

als fràgils indrets indeclinables.

Tot esguard es perd en una oportuna

mirada perquè ressonen

els laments de les oportunitats

perdudes en onsevulla vacil·lació.

Tot paisatge es perd en un horitzó

tremolós de sofriment de passos

nonats que tristos enyoren

caminants que hi haurien d’haver estat.

Tota llum es perd en la foscor

desesperada de la magolada

inconsistència del dolor que travessa

el temps i les seues perennes ombres.

Al cap i a la fi sempre s’albiren

sorolls, esguards, paisatges i llums

empresonats en malaltissos paràgrafs

                                   de color sípia. 

Ací teniu un excel·lent comentari del meu poema al blog d'Helena Bornals.