SILENCI!

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SILENCI!

 

tornà a fingir

era el de sempre

l’eterna estació

allò de morir

amb un pam de nassos

amb els semàfors –de sempre– en roig

fingir

 

s’aturà sobtadament

l’auditori no es va sorprendre

són coses que passen o que no

estaran disposats a prendre l’odi

en la versió adient

una gota –i continuava– un glop

un deix de reflux

i fum d’incendi

el dia comença amb la desfeta

ara era la cambra

un nus distret com per dibuixar-lo

i els fets se seguiren

–no diran que no respectem les idees–

i sort –quina!– d’ésser vius

i de tindre

el dignissím

el més exemplar i grat i eminent

dret històric

de callar la veu, com qui només calla

i fins i tot se sap negar

aquest silenci obligatori

 

Alfons Navarret

Un bell cadàver barroc a l’avinguda deserta

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

VESPRADA D'ODI, I ÚNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Vesprada d'odi, i única

 

No et dedicaré cap poema,

no t’escriuré ni un sol mot, ni una sola paraula;

no m'entretindré dibuixant el teu nom

en cap platja ni en cap paper pretenciós.

Malgrat això, no vull oblidar-te: vull odiar-te

amb amarga consciència, lentament insomne.

Insistisc: no et dedicaré cap bona paraula

ni t’atorgaré cap bon gest. Seré com tu, com tots.

Alexandre Navarro

Ex-vot

Fundació Bancaixa Sagunt, 1987

Més sobre l'autor, ací

SIMFONIA DE COLORS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SIMFONIA DE COLORS

 

Algú en mou la maneta. I aleshores,

a la pantalla de la ment, el tot d’imatges

calidoscopiconarcòtiques

des del fons ocular de la caverna.

I els cants del cor pels herois de la Mare Pàtria.

I l'himne. I la bandera. I des del cel,

l'àguila imperial. El gran segell.

La vigilància. El Capità Amèrica.

I el Castell de Walt Disney. La maneta del cinematògraf.

Tres tristos mites. I les anacondes dels pantans més

fondos.

Tot l’odi. I vint-i-vuit infernats més.

«Massa tragèdies, dius, Johnny?››

L’orquestra, i una vegada i una altra, l'himne.

I Silver Surfer ple de ràbia

trucant a les comportes de l'Infern. 

Elies Barberà

Orestes a Newtown

Edicions 96, 2019

Més sobre l'autor, ací

REBUTJAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

REBUTJAR

Una muntanya

no rebutja la poesia;

ni tampoc els núvols,

l’aigua o les estreles.

És sempre la gent

qui la rebutja,

per por,

per odi

i amb xerrameca.

Shuntaro Tanikawa

Més sobre l'autor, ací

CIM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CIM

Arribar fins al cim, caure del podi,

refer-se un altre cop, amb esperança,

i fer-se amic d’un dia de bonança

per no anhelar mai més deu glops de sodi

clavant-se’t molt endins, com una llança,

per caure mort en una bassa d’odi,

sense desig d’escriure un episodi

amb el teu cos ben lliure de recança.

Sortir d’aquell forat, amb un gran salt,

i fer-te fort de nou, desfer la fila

i fer-la un altre cop. No prendre mal.

Triar vagó d’un tren que descarrila,

tornar-lo a encarrilar sense didal,

punxant-te el dit. L’albada amb sang s’enfila.

Bruna Generoso

Abstraccions i certeses

Ed. Bromera, 2016

Més sobre l'autora, ací

TREMOLOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TREMOLOR

Tots els cossos duen, apariada,

la seva dissolució,

com la ment corrompuda en cent mil fraus,

els estómacs plens de rots i viandes

o els pèls, rullats i blancs,

del semaler adormit.

Hem envellit, plegats.

I ara el malson ens fibla abans de jeure.

Però aquí estimem el tràngol sinuós

i els finestrals que s’obren

cap a una conversa sol·lícita i austral:

els pits enfora, la gropa alçada

i la remor dels foscos rapinyaires

amb el te fumejant al capdavall.

Tal vegada –¿qui sap?–

en l’última alenada compartirem

aquesta decadència extrema;

i per tu ja no serà sobrer,

ni cínic,

parlar d’amor etern.

Oh, l’amour n’est rien s’il n’est pas de la folie,

digué l’enginyer a madame Chauchat.

Prou saps, però, que ells

–els de l’infern–

ens miraran de cua d’ull

tot invocant la norma

i el concordat poruc.

I que enllà, de nou,

colgada d’una neu concisa i resplendent,

sentiran la ira dels cecs abans de néixer.

Car la felicitat no és un do,

sinó un dret.

Per això ens odiem,

voluptuosament,

els uns als altres.

Lluís Calvo

Al ras

Perifèrics Edicions, 2007

Més sobre l'autor, ací 

ANTINÒMIA

(Imatge pròpia)

La natura és tan cruel 
que havia de ser bella; 
la vida és tan absurda 
que algun sentit ha de tenir. 

En la realitat, impera, tot jugant a bitlles, 
el contrapès. A causa del deute 
consubstancial s'imposa la compensació: t'estimo, 
doncs l'odi és la flor del perfum irresistible. T'odio, 
doncs l'amor és la beguda que fa enfollir els déus.

I jo aquí baix! Experimento el pas del temps, 

la nuvolada de mosquits magnètics 

damunt la meva pell de tità, la paret mestra 

que acabarà cedint 

d'acord amb la resolució del litigi 

entre la bellesa i el sentit. I res més 

sinó els meus budells

entaforats, cues d'estrelles 

degradades a llambrics. Entre els seus nusos, 

que estrany! S'asfixia un esperit i encara viu.

Màrius Sampere

Les imminències

Ed. Proa, 2002

Més sobre l'autor, ací

[Ací, el poema dit per l'autor]

CLAUSURA

(Imatge presa d'ací)

Pels badalls oberts de la finestra 
s'endinsaven els ulls del matí, 
fragments solars que il·luminaven les bigues del desig. 
Però que fràgil l'engranatge que movia 
d'aquella persiana els designis. 
Guillotina que inesperadament caigué  
sobre l'alé de la llum i clausurà l'aire.  
Tan hermètic que res  
no el pot penetrar. Ni tan sols  
l'odi.

Christelle Enguix

L'arbre roig

Edicions Brosquil, 2007

Més sobre l'autora, ací 

LES URPES MORTES

Ajegut sota els teus llençols desafio 
Una serp d'aigua en creixent cataracta 
O entre munts de neu famolenca lleona. 
Desafia'l encara, doncs, després de cada urpa morta, 
Cada harpia ho contempla deixat pel seu odi, 
Un innocent somriure d'infant commou tos llavis,
Les teves parpelles cauen, sense por i negligents, 
I el son dibuixa els trets de l'amor.

Robert Graves

Símptomes d'amor

Gregal llibres, 1986

(Traducció de Josep M. Palau i Camps)

Lying below your sheets, I challenge / A water snake in a swell'n Cataract / Or a starved lioness among drifts of snow. / Yet dare it out, for after each death grapple, / Each gorgon stare borrowed from very hate, / A childish innocent smile touches your lips, / Your eyelids droop, fearless and careless, / And sleep remolds the lineaments of love.