EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imatge. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 d’agost del 2026

A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

Nobles i bells senyors inconscients feliços

multiplicats cofois entre els miralls

d'Aranjuez o Versalles,

per gala coronats de barretina

frígia,

oh jacobins beats i gaditans metòdics,

ben satisfets i grassos en esperit,

us conec el rebuf quan ens trobeu

arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,

en un racó molest

del racional jardí geopolític.

I què hi farem, si som el poble-nosa,

si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se

a la imatge que en fa el vostre desig?

No heu d'esperar que presentem excuses.

 


Jordi Sarsanedas Vives

Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)

Edicions 62, 1989

Més sobre l0autor, ací

diumenge, 4 de febrer del 2024

ÒRBITES EN SINCRONIA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


ÒRBITES EN SINCRONIA

 

¿Qui és aquest vell que veus en el mirall

i no et diu res de qui va ser perquè

s’ha oblidat, fins i tot, de la tristesa,

ni aquests llavis cansats de tant besar

només la icona d’un amor benigne,

ni l’última claror de cap al tard,

ara que sents com va marxant la vida?

¿Qui és aquest vell de rostre inconegut

amb faccions d’una mort massa propera,

el sobirà monarca de les flors

que es van marcint al centre del nou dia?

¿Qui l’home d’aquest temps que sempre et buida

de tot l'enyor que havies pressentit?

Cal que tanquis ja el llibre i cada pàgina

amb un vers infinit, profund, subtil

com la imatge del vell que veus, decrèpita,

en el fons del mirall que ara contemples

i que saps que, malgrat l’engany de viure,

des de l’inici ja va ser la teva.


Israel Clarà

Òrbites en sincronia

Edicions del Sud, 2020

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 27 de novembre del 2023

LÍNIA DE FLOTACIÓ

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Línia de flotació

Sé ben bé què significa
que em trobe tan pansit.
Aquella imatge obsessiva,
Com traure-me-la dels dits?

El moll lluu lívid de lluna
i en les xàrcies brunz vent de mar.
Quan ella el seu cos se suma
no para de tremolar.

Sospita: l’amor depara
fugides cap endavant.
Fóra mesquí qui frenara
i si es dóna, patiran.

Línia de flotació en els llavis,
troba l’amor innocent
com un depredador quan, dòcil,
executa el seu disseny.

 

Antoni Fornés

Vol de mans

Editorial Bromera, 1989

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 13 de març del 2023

CORREDORS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CORREDORS


La ciutat, aquesta mare negligent,
us llença dispersats pels seus canals
i confia que vosaltres solets podreu
trobar una sortida digna. El seu rebuig
és gran, metòdic. No sap com us dieu.
Sou aliment digerit, petits espectres
que en tremolar contra la llum
li tornen una imatge de si mateixa:
una pura consciència.

 


Rafa Mammos

Arbres ambulants

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací  

dijous, 18 de febrer del 2021

ÍDOLS

(El bes - Brancusi)

ÍDOLS

 

Aleshores, quan jèiem

abraçats davant la finestra

oberta al pendís d'oliveres (dues

llavors nues dins un fruit que l'estiu

ha badat violent, i que s'omple

d'aire) no teníem records. Érem

el record que tenim ara. Érem

aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,

per la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 3 de desembre del 2017

DANUBI AL PAS DEL WACHAU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DANUBI AL PAS DEL WACHAU

Danubio, río divino,
que por fieras naciones
vas con tus claras ondas discurriendo.
                             GARCILASO

Ens cal una mirada atenta sobre les superfícies,
un escrutini caut, que hi discernesca
l'habitable mesura de les coses:
eixa barreja viva de barreges efímeres
on tot flueix, com l'aigua per l'arena,
en cada esguit de l'ona que al nu torna
per túnels invisibles, com la roca
-esguit d'un altre onatge, que batega
amb un compàs lentíssim per les serres-,
o la deixalla fèrtil de les fulles.

Com al col·legi, davall dels uniformes
hi ha cossos de criatures, així els homes
rere de les paraules i dels gestos.
També en l'home es dibuixa una forma amagada
que no sentim aliena i en el canvi perdura.

I és ara que ens pertoca 
regraciar aquesta identitat,
entre l'alba i l'ocàs, mentre fem via
(tot discorre a la vista, com nosaltres),
i estimar cada cosa purament mentre passa,
abans que se'ns dissolga en l'aire i les pupil·les,
una imatge entre tantes.
Una imatge que túnels ignorats i invisibles
s'emporten i reuneixen, punt per punt,
ja no en els nostres ulls.

Enric Sòria
Andén de cercanías
Ed. Pre-textos, 1996
Més sobre l'autor, ací

[Precisamos de una mirada atenta sobre las superficies, / un escrutinio cauto, que discierna / la habitable medida de las cosas: / esa argamasa viva de argamasas efímeras / en donde todo fluye, como el agua en la arena, / en la espuma que vuelve tras las olas al río, / por túneles secretos, como roca / -espuma de otras olas, que golpea / con un compás lentísimo las sierras- / o el desperdicio fértil del follaje.  // Igual que en el colegio bajo los uniformes / viven las criaturas, así los hombres viven / detrás de las palabras y los gestos. / En el hombre, se dibuja también una forma escondida / que sabemos cercana y en el cambio perdura. // Y ahora nos corresponde / dar las gracias por esta identidad /
entre la madrugada y el ocaso, / en tanto proseguimos / (como nosotros, todo sucede en la mirada), / y apreciar puramente cada cosa que pasa, / antes que se disuelva en el aire y la vista, / como una imagen más entre las otras. / Una imagen que túneles secretos e invisibles / se llevan y reúnen, idéntica a sí misma, / pero no en nuestros ojos.]

[Traducció al castellà de Carlos Marzal]