LA RECERCA DE L’IMPREVIST

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA RECERCA DE L’IMPREVIST

Vet aquí la presència encegadora de les ciutats que hem visitat,

les primaveres de vent càlid colpejant el rostre,

la neu d’Irlanda acompayant la nostra retina sense descans.

Sent encara els grills amagats en el racó més arrecerat de l’estiu,

la boirina d’una Venècia eternament inundada.

La pluja ens colpeja quan caminam per un París silenciós

a la recerca dels enfonsats somnis de Chopin i George Sand.

Aleshores la consigna era no mirar mai més enrere,

continuar el viatge a la recerca de l’imprevist.

Es tractava d’aconseguir que,

                                               almanco,

canviàs la naturalesa immutable

del món que ens alletà d’infants,

el cel,

           els camins,

els homes i dones que trobàvem al davant.

Miquel López Crespí

Les ciutats imaginades

Cossetània Edicions, 2006

Més sobre l'autor, ací

JUGANDO CON LOS COMETAS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

JUGANDO CON LOS COMETAS

                 Cuántas gentes corren tras la riqueza sin tomar reposo.
                 Toda la noche hacen sus cuentas, por el día galopan.
                 La vida pasan en un anhelo constante, lleno de fatigas.
                 No saben que sobre el techo de sus casas el cielo es azul.

                          Tai Fu Ku
                          (Siglo XIII) 

Nos aconsejó el Maestro: 
—Para saber cuál de vuestros conocidos es un hombre vulgar, 
dispuesto a todas las traiciones, 
                                                apto para lo más banal,
basta que le miréis a los ojos 
cuando entre en vuestra casa. 
Si solamente sabe alabar la extensión del huerto, 
del dinero que os producirá la cosecha, 
si contempla con envidia los árboles plantados en el jardín y no 
sabe pararse un instante
a escuchar el canto de los pájaros. 
O no adivina la felicidad que anida en vuestros hijos 
jugando con los cometas,
                                   id con sumo cuidado: 
éste es un hombre vulgar 
que os puede vender por un módico precio. 
Tan sólo sabe captar el exterior de las cosas, 
nunca la profundidad del corazón.

Miquel López Crespí

Grietas en el mármol

Ajuntament de València, 1994

Més sobre l'autor, ací

A FREC DE LA DESESPERANÇA

(Mediterrani. Imatge pròpia)

A FREC DE LA DESESPERANÇA

recordar-te era percebre l'olor frescal de la primavera  
avançar de valent  
descobrint en cada detall sobrer  
un món nou poblat de formes sorpreses  
assistir a un diluvi de pans i peixos  
inundant carrers  
recordar-te era tastar una perllongada profecia  
creuar oceans i universos  
escriure amb la ràbia dels pares  
que van perdre la guerra  
l'aroma salabrós del vent 
recordar-te era alçar diàriament estendards 
un Mediterrani sencer
àmplia avinguda lluent 
plena de músiques de dimensions desconegudes 
poblar de carn barrancs i pinedes
                                                   bancals 
insòlites ermites com un mocador blanc 
cingleres i grutes on la mar trencava ones 
recordar-te era enregistrar dins l'ànima 
enquimerades llavors de l'avenir 
l'aiguaneix de l'eterna joventut 
sentir ben al costat ferro roent esborrant 
les més denses desgràcies de la terra.

 Miquel López i Crespí

Perifèries

Ed. Aguaclara, 2001

Més sobre l'autor, ací

NOU POEMA AMB DATA (LXXV): PRIMER D'ABRIL

(Imatge no identificada sobre la Guerra Civil Espanyola presa de la xarxa)

El rector i el capità de la Guàrdia Civil

riuen els acudits de qui manà l'execució

del jove socialista,

els republicans que no anaven a missa ni a combregar.

Crua blancor sangonosa de la victòria

implacablement reencarnada en cada primer d'abril,

                                        en cada una de les nostres claudicacions.

Miquel López Crespí

El cant de la Sibil·la

Ed. Brosquil, 2006

Més sobre l'autor, ací

ESTREMIT PER L'INTERMITENT CONCERT DELS CLÀXONS

(Imatge no identificada prea de la xarxa i retocada per mi)

De sobte, 
estremit per l'intermitent concert dels clàxons, 
amb les mans lligades com els condemnats, 
perdut en la fondària inhabitable de les grans ciutats, 
orfe de rostres amics, 
assajant novament els esmolats moviments 
d'aquesta ferma resistència quotidiana, 
em trob entre comellars reblerts de vinyes, 
aquells somnis antics que ens permeten 
sobreviure després d'ardida batalla. 
La impressionant natura dels roquissars altius 
anunciant les fosques notícies de l'avenir, 
l'al·luvió d'esquinçats núvols i inesperades tempestes 
arrossegant el que més hem estimat: 
la brillant esperança d'un poble, 
la dignitat ferrenya dels pobres.

Miquel López Crespí

El cant de la Sibil·la

Edicions Brosquil, 2006

Més sobre l'autor, ací