EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dijous, 28 de gener de 2021

FULLES DE TE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FULLES DE TE 茶叶

 

El lector és un rellotge d’arena,

l’arena és el poema que llig.

 

語言

La flor de lotus, els crisantems i la flor del cirerer

no parlen el mateix idioma, però s’entenen entre ells.

 

命運

El pont no sap del destí dels transeünts.

Només sap del fat de les aigües que el travessen.

 

愛撫

Hi ha amants que es tornen boira

per a acariciar subtilment la seua amada.

 

真空

L’arbre arrancat deixa un buit

que els ocells sempre reconeixen i veneren.

 

優點

El flautista Lu Chung demanava sempre un aplaudiment

per a la seua flauta: considerava que tot el mèrit era d’ella.

 

El filòsof Zhu Xi sovint es preguntava

si morir seria només perdre el nom.


Jesús Giron Araque

El bosc de bambú

Viena Edicions, 2019


dilluns, 25 de gener de 2021

ELEGIA -1

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Hauríem d’haver nascut en una època diferent, en un món diferent.

                                                           Elizabeth Smart

 

ELEGIA - 1

 

Estimat:

hem dut les mans entrellaçades

des del primer moment

quan, des dels ulls,

vam impactar-nos.

I, malgrat tot,

per haver estat massa pur,

ara m’ets brevíssim

i, ja impossible espòs.

El teu cor d’olivera tendra

incomodava fins a la ira,

aquest feu del diner on vivim.

I una destralada ha segat les cordes.

Mutilació.

            Les parpelles,

ferides de llum, es clouen

i, nítida, sols se’m presenta

la teva melangiosa mirada.


M. Antònia Grau i Abadall

El tacte suavíssim de l'absència

Cossetània Edicions / Quaderns de la font del cargol, 2020

Més sobre l'autora, ací


divendres, 22 de gener de 2021

DETECTORS

 

(René Magritte)

detectors

 

Tornar (amb una certa recança, potser)

a aquella pel·lícula, quadre, poema...,

que ens van commoure algunes

desenes d’anys enrere.

 

No trobarem mirall

més objectiu.


Josep Civit Mateu

L'agulla al paller

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 19 de gener de 2021

PÒRTIC

     

(Perfum Lovely de Sarah Jessica Parker)


      Pòrtic

 

Vas al Corte Inglés i a la planta dels cosmètics

t’embadaleixes davant les promeses de joventut eterna.

 

La dependenta de la firma Lancaster

pintada com una geisha et ven un pintallavis que no empraràs mai

perquè si bé et precisa la forma de la boca

t’accentua les fines i transversals línies del llavi superior.

 

Pagues i et regala una mostra de perfum Lovely

de Sarah Jessica Parker.

 

La dependenta de la firma Helena Rubinstein

de pell madura mal dissimulada

sota dos dits de Face Sculptor Make-up Rich Lifting Foundation

et ven una crema de nit reafirmant que no et posaràs mai.

 

Perquè després de desar la cuina desar les paraules

escurades amb els plats i les culleres

després de ficar a la banyera

els somnis bruts i els pensaments opacs

t’estiraràs al sofà i t’ompliràs de la porqueria

que llença la televisió.

 

Pagues i et regala una mostra de perfum Lovely

de Sarah Jessica Parker.

 

Però no et perfumaràs. L’aroma de Lovely

no és compatible amb la pell dels teus records.


Antònia Vicens

Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 16 de gener de 2021

ALS GRANS AEROPORTS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Als grans aeroports


Vida de curare i mel –un caprici de la glòria
No menystinc les dents de llet ni les primeres vocals
visito els grans aeroports per a l’intercanvi de tendresa
Dels ocells de la nit en saben els poetes els pallassos i els bruixots

Als grans aeroports escric Tractats sobre l’essència de la família
als grans aeroports escric Tractats de medicina interna
Dels ocells de la nit en saben els poetes els pallassos els bruixots

Recordo el mes de març
el rellotge de la torre i altres supersticions de l’Amor



Marta Petreu

Apocalipsi segons Marta

Ed. Pont de Petroli, 2020

Més sobre l'autora, ací

[Traducció de Jana Balacciu i Xavier Montoliu]



 

dimecres, 13 de gener de 2021

[CAL DESFER-SE DE TOT ALLÒ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cal desfer-se de tot allò

que és sobrer, renunciar

al llegat dels errors

quan són moltes les mancances

i les pèrdues han transformat

el cos nu en una ombra de molsa

en què no ens reconeixem.


Sònia Hernández

Del tot inacabat

Cossetània Edicions / Quaderns de la Font del Cargol, 2018

Més sobre l'autora , ací

diumenge, 10 de gener de 2021

EL PA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El pa

 

Quan jo era vailet, fa una garbera d’anys,

i passava les vacances a pagès,

anava a buscar el pa, al toc de migdia,

amb la senalla i el perdiguer de l’avi:

el gos es deia Krim, i els meus estius

eren plens de la nostra vibrant amistat.

De retorn de cal Pastisser Nou,

el Krim portava per les anses la senalla,

d’on sobreeixia un enorme pa

en forma de barret de tres puntes,

tres, com els Mags d’Orient.

Aquell pa feia olor de cosa bona.

Les coses bones, avui, on són?

On és el Krim? Massa aviat el perdria,

sacrificat després d’enverinar-se:

un amic de debò, el primer que se’m moria.

Després n’he enterrat tants com molles hauria

aquell pa de tres bonys que el gos portava.



Josep Vallverdú Aixalà

Pa de forment

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autor, ací

dijous, 7 de gener de 2021

PÀTRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Pàtria

 

La meva pàtria és un pany de paret

de pedra seca o de marès

mig esbucat

que no va enlloc ni tanca res,

tallat pel solc de l’autopista.


Té un cel blau amb quatre niguls blancs

a mig pintar sobre un gap cal·ligràfic

i un crit d’esprai antic que molts pocs recordam,

entre el fasser menjat d’escarabats

i el derelicte ametlerar.


Aturonat sobre el talús,

el mir un breu, fugaç, moment

cada matí,

quan pas cap a la feina a més de cent.


Miquel Cardell

Els ponts de l'autopista

AdiA Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 4 de gener de 2021

[HEURA MEUA QUE SOLQUES FERMA...]

 


(Imatge pròpia)


Heura meua que solques ferma

els murs del meu enteniment,

et procuraré saó, llum,

que el pretèrit siga llavor

de l’avenir ben arrelat.

Que reste immutable, fixada

al mur amb permanent memòria

la teva estructura vital

quan, heura meva, ja no sigues.

Quan ja no hi sigues, el sec, heura

meva, dirà qui vares ser.



Manel Hurtado Juan

dins de A la llengua de València

Societat Coral El  Micalet, 2020

Més sobre l'autor, ací.


dissabte, 2 de gener de 2021

O PENEDIMENT O SENTÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


O penediment o sentència

 Hanna  Arendt


¿Qui ha demanat perdó

pel patiment i per la sofrença,

per la mancança i per la recança?

 

¿Qui se’n penedeix del mal ja fet

quan encara crida la terra

per veure si algú se'n recorda,

per veure si allà poden trobar-la?

 

¿Qui recorda l'oblit?

¿Qui renega la terra quan encara està tacada?

¿On seran els ulls que li dignen l’existència?

 

El llampec que commou i que desperta

dins la realitat gasosa

de cares sens ulls,

de peus que no miren

ni el peu ni el pas,

ni per on caminen.

 

¿Qui reconeix el carnatge,

la immolació salvatge

que esquiva, cruel i atroç,

els perfils acurats de cada figura,

de cada bosc, de cada oceà,

de cada cim, de cada ostatge?

 

¿Per què encara no hi ha gest o actitud,

o acte o protocol, o intenció o resposta?

Encara alguns, furtius,

refusen cosir les ferides

i brodar el perfil,

deixant que la vida, a cor obert,

s'asfixie.

 

Sols a la bategada es trenca el silenci.

El crit trenca el cor, amunt,

glaçant la llança i directe al cel

s'escolta el malefici.





Aina Garcia-Carbó

Crònica de la cadència

Vincle. 2020

Més sobre l'autora, ací