TRENCADÍS

(Il·lustració de Manoli'n que acompanya el poema)

TRENCADÍS

 

Ets tan fràgil,

sóc tan fràgil

que un silenci pot trencar-nos.

El dia vençut,

la pell més sola i més muda.

Àmpliament s’estreny la terra,

passa la nit per les nostres mans

-buides, alienes, desertes-

i lliurem el nom a la rendició

perquè ja no tenim bandera.

Ens mirem, apaguem el llum

i el món comença a oblidar-nos.

Aina Torres Rexach

Màtria

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autora, ací i ací

EFÍMER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EFÍMER

És no dir-te mai que tot sempre acaba,
que la memòria també crema en flames.
És no dir-te mai que tot és efímer,
em sap greu, però no ens queda cap refugi.
I caminem amb la por entre les ungles
i caminem amb la pell gratinada
de cops, de buits, de sang i de preguntes.
És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te
perquè tot algun dia sempre marxa.
I correm perquè volem viure encara
i correm per evitar l’impossible
amb les mans ancorades a una terra
de submissions, de comiats i de pèrdues.

Solament la mort ens conserva en vida.

Aina Torres Rexach

Dos hiverns i un incendi 

Viena Edicions, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací