ARMAGNAC

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)

 

ARMAGNAC

 A Jep Gouzy y Renée Sallaberry

De poesia no ens en cal pas gaire:

tan sols la justa i necessària,

una petita copa cap al tard,

tornats que som a casa, havent sopat,

tal com ho fem amb un vell armagnac,

a la vora del foc sempre que es pugui,

per millor veure en el nostre palmell

com llampurneja la flairosa conca

del seu estany espessament daurat…

Esperit de vi és també el poema,

incolor i volàtil, prou que ho sap tot lector,

però inflamable si sabem copsar-lo,

car és dins nostre que haurà fermentat

i en les bótes del cor envellit,

amb totes les dolceses i amargors

que un cop i un altre ens han fet i desfet

fins a fer de nosaltres un compost agredolç,

la matèria infausta d’un somni corromput…

En acostar als llavis aquesta copa

d’un cristall fi com l’aire,

tot el tropell d’olors que ens envesteixen

i aquest gust que ens omple de lava ardent,

¿què ens retornaran sinó la fortor

dels nostres moments més intensos,

quan tot just vam viure l’experiència

però no en poguérem tenir el sentit?

 

Àlex Susanna

Suite de Gelida

Ed. Proa, 2001

Més sobre l’autor, ací

TOTS ELS TEUS ANYS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOTS ELS TEUS ANYS

Per molts anys que passin hi ha segons que queden. 
Cura'ls com el bon vi, et donaran vida 
i sang per la nit dels temps i la carn. 
Llavors podràs llegir Homer amb placidesa, 
somiar en noves ítaques i aprendre 
que el destí no era una carta marcada, 
sinó una carretera estreta i llarga 
per on has transitat tots els teus anys. 
Si hi vinc, jugarem com quan érem nens 
i ploraré si no em deixes la pilota. 
No tot passa en debades. Hi ha moments, 
pocs, és ben cert,
                            que valen una vida.

Rafael Vallbona

Platges de la ment

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací

MOMENTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                                              Aturem el rellotge d’etern retorn (...)

                                              Enric Sanç, ‘Levitat de l’ésser’

                                              Les hores concèntriques, 2013

Un cabell llarg a l’arbitri de la brisa,

un bri de blat a la deriva del rierol.

La fulla que cau de l’arbre

dibuixa una ziga-zaga.

Mentre, no puc evitar-ho,

un rumb en la mirada

i el pensament a la deriva.

Durant eixe precís moment

el temps s’atura,

et converteixes en levitat

i pots escoltar el teu interior...

fins que la llunyana campana

fa sonar un quart

                                                      levitat breu.

Carmen Raimundo

Moments, paisatges, petits tresors

(poemari inèdit)

Més sobre l'autora, ací

[Poema que forma part del poemari guanyador del Xé Premi de poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona]