-0.14 SAL NEGRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

-0.14 SAL NEGRA

 

s’allarga i s’adorm.
emmudeix en els revolts.
cos dessagnat en l’eclipsi d’una atàxia.
nit de tenebra d’un ermitatge lasciu.
vaig dir-te,
que els budells es renten amb
sal i llimona,
que l’olor de la sang no es treu

amb paraules de mel.

Joan Josep Barceló i Bauçà

Svalbard

Adia Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

BON ANY 2020!!!

WILLOW WAND WILLOW WAND

(Imatge presa d'ací)

WILLOW WAND WILLOW WAND

 

No trigaré a tornar, no,
així van dir-m’ho les fulles
tintades.
Aniré pels camins,
omplerts els pulmons
per les guspires dels salzes.

A la primavera, amb l’arribada
dels ocells-tintorers
m’adonaré
que no hi haurà ningú esperant-me.

L’estiu tocarà el baix
envoltat d’estols d’insectes,
i el sol tot sol i jo dissolt
feliç sota l’estufa sagrada
sentiré alguna cosa com
una necessitat de jurar.

A l’hivern entraré a casa,

i besaré el teu cadàver
feliç d’haver fet tard.

Pere Vilanova

Lanyu

Adia Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

MAR AÏRADA

(Salar d'Uyuni. Imatge no identificada presa de la xarxa)

MAR AÏRADA

Es difícil posar-li nom a la set i a la sal en les cordes del cor. Una part profunda del meu ésser volia ser protegida. Què cal donar o retindre de nosaltres mateixos? Sovint m'han arrupit. No vull estar condemnada a desenvolupar closques resistents. La vida és un cant d'aprenentatge on hem d'anar obrint-se pas sota un sol entelat. A vegades, tanta foscor acumulem que oblidem que més enllà dels ulls, hi ha alegria en la brisa, en el somriure afable, en aquella abraçada càlida, protegint la pell. Els anys no es poden descabdellar. Mire la mar i sempre hi ha un espai buit que batega per ser omplit en cada alba.

Maria Carme Arnau i Orts

En el principi la set i la sal

Ed. Meteora, 2019

Més sobre l'autora, ací

[DES DE LA DISTÀNCIA...]

Des de la distància 

els teus silencis

són grutes verticals

que en el camí s'obrin de sobte

glaçant els capil·lars de les meues ninetes.

Acostar-se a l'entrada

és com guaitar un abisme infinit,

no em pren la por al buit

sinó a l'aparició de tots

els espectres del dolor

que et recargolen les entranyes.

Des de la distància

els teus silencis

es mostren com el tornaveu

de la desesperança.

Manel Alonso i Català

Quadern per a Joan

Ed. Neopàtria, 2019

Més sobre l'autor, ací.

10 ANYS DEL CAU DE CALPURNI!!!

El Cau de Calpurni fa 10 anys. Un espai de temps on mai he deixat de publicar cada dos o tres dies alguna entrada de poesia. Durant aquest temps ha rebut al voltant de 265.000 visites, majoritàriament d’Espanya, Estats Units, Rússia i Alemanya. El blog té una mitjana de 3500 visites al mes.

L’entrada que més visites ha tingut, és el poema L’OFICI de Vicent Andrés Estellés amb 1445.

El blog té 228 seguidors. Cal agrair a alguns d’ells la seua fidelitat: M. Roser Algué comenta tots els poemes que hi publique; Xaro Balançà i Enric Julio Fort Jover comparteixen pràcticament tots els poemes als seus murs del Facebook. Moltes gràcies a tots tres.

Al blog hi ha poemes de 547 autors i autores, la majoria en català però també en francés, portugués, italià i castellà amb les corresponents traduccions. (Si ets poeta, potser estàs en la llista d’ETIQUETES, busca’t pel teu nom).

Gràcies a tots els lectors i lectores del blog! Mentre hi haja forces, existirà.

SALUT I POESIA!

TIEMPOS / TEMPS

(Imatge pròpia)

TIEMPOS

Hablo de los días y las noches
del trepidar de calles
del sol que perjura en sus navajas.
Hablo de una llaga en mi espalda
donde el peso del mundo duele
de lo único que no dejan ver los cristales
del rencor y su transparencia en la sangre.
Hablo de un animal dormido
y compases de vals con mariposas en mi alberca.
Hablo de no poder ignorar
las auroras con sus muertos
de mis manos sudorosas
de las paredes donde se oculta el amor
del dios que canta en esas orillas
donde se rompen las olas.

...

TEMPS

Parle dels dies i les nits

del trepidar de carrers

del sol que perjura en les seues navalles.

Parle d'una nafra en la meua esquena

on el pes del món fa mal

de l'únic que no deixen veure els vidres

de la rancúnia i la seua transparència en la sang.

Parle d'un animal adormit

i compassos de vals amb papallones en la meua bassa.

Parle de no poder ignorar

les aurores amb els seus morts

de les meues mans suades

de les parets on s'amaga l'amor

del deu que canta en eixes ribes

on es trenquen les ones.

Giovanny Gómez

Casa de humo

Ediciones sin nombre, 2012

Més sobre l'autor, ací

[Traducció meua al valencià]

[A SOTA TERRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A sota terra les dents

grinyolen en silenci.

El perfum de les flors

destil·la la memòria

de la saba i el corc.

L’udol dels trens

pernocta en la llunyania

mentre despunta un somni

que descansa en el desgel.

I rodola l’aigua com les veus

que traspuen les frontisses.

Conxita Jiménez

El cant dels mol·luscs

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autora, ací

VALÈNCIA

(Imatge no identificada presa d ela xarxa)

VALÈNCIA

Us trobo a València

i em fa l’efecte

de pujar al vostre món

en marxa.

M’esperàveu amb fons

d’ulls d’estrelles

convidant-me a

vol plegat

amb paraules

que serveixen de pa

i que piquen,

reboten i formen l’atzar.

Desconfiem

―com a l’altra ciutat.

Alexandre Planas i Ballet

Poemari de fuga

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

ANGELICA ARCHANGELICA

(Imatge no identificada presa de la xarxca)

ANGELICA ARCHANGELICA

Les fulles són les ales i les flors, una aura,

angèlica se'n diu, i de tan bella

procura la salut com el frec de la mà d'un arcàngel.

Cura per dins i dolçament adorm, és opiàcia.

Carlemany se'n prenia, al seu temps,

i guanyava batalles: olisatum, se'n deia llavors.

La muntanya ofereix els àngels i els arcàngels,

però compte si useu àcid angèlic,

aquesta paradoxa, perquè untat a la porta de les cases

fa fugir els dimonis i els vampirs,

els íncubs, súcubes, paràsits i ectoplasmes,

no us hi trobéssiu pas.

N'hi diuen herba de l’Esperit Sant, també.

¡Tants esperits alats!, ¿no en sentiu l’aire?

Olga Xirinacs 

Natura

Editorial Ganzell, 2019

Més sobre l'autora, ací i ací

RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[Vida:] Només un instant,

però quant de dolor amagat!

RUAN JI

阮籍談生活

RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

Pose una flor entre tu i jo,

poses un tigre entre tu i jo.

Dibuixe una il·lusió en la finestra,

escampes pols i brutícia al meu voltant.

Inaugure un camí al desert,

t’inventes les bifurcacions.

Construesc la casa dels crisantems,

desenterres la tristesa de la intempèrie.

Disperse els meus pensaments-lluerna,

els atrapes en resina d’ambre.

Dic la paraula que tot ho conté;

abillada de silencis, la ignores.

Farem com si no ens haguérem conegut.

Jesús Giron Araque

EL bosc de bambú

Viena Edicions, 2019