EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 28 de novembre del 2012

FIGURES SOTA LA PLUJA D'UN DIUMENGE D'OCTUBRE DE MIL NOU-CENTS SETANTA QUATRE


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Ara plou dolçament, amb tendresa que sols
la tardor, sempre nova, sap donar-li a la pluja.
Núvols grisos desfets omplin l'aire i ens deixen
un fum d'aigua i de llum pels carrers de València.
Com portada per l'aire de la nova tardor,
la cambra oberta al cel pel celobert ja fosc
ha pres l'olor mateixa que tenia quan l'últim
fred d'un remot hivern ens ajuntà una nit.

L'olor d'ara a la cambra, de primaveres grogues,
d'anhels humits filtrant-se per la pell, pel cos tot,
de records i presències, dels moments que tu omplires,
ha fet créixer de nou enmig de la penombra,
com si penombra fos l'habitant dels teus llavis,
flors d'amor que em naixien entre adormides ombres,
quan buscàvem calor en el cor de la nit.

He deixat tota oberta la finestra del quarto
perquè s'emporte el vent el record del teu flaire.
I assegut al recer del balcó de la casa
he mirat el carrer d'Amadeu de Savoia;
m'ha abraçat un fred lleu que envermelleix les galtes
i porta gust de pluja, dies, colors, records
de l'hivern que tu fores; he mirat el vol negre
de paraigües lluents que fan els qui passegen;
i amagat al darrere del jersei ple de pluja
el costum d'estimar, insistentment amarg,
fa que sotje el carrer i que espere trobar-te
travessant la vorera banyada, car hui és festa
i podria ser que vingueres a ma casa.

Gaspar Jaén i Urban
Cadells de la fosca trencada
Ed. Tres i Quatre, 1976 
Més sobre l'autor, ací 

diumenge, 25 de novembre del 2012

CAMINS SENSE GLÒRIA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Qui ha desitjat, com jo, allò que ha oblidat
sap que arribarà el moment de restar mut, invisible,
de perdre l’alè rere ombres confuses i negres,
de deixar fluir melodies per costeres de violins.
Sols aquell que ha envejat la llum
pot encalmar la foscúria.
Sols aquell que ha somiat eternitats
pot saber com és de curta la vida.
Sí, jo conec silencis eterns
—malsons de callada solitud—,
silencis que gebrarien el cor de l’aurora.
(Voldria seguir
     estimant encara la llum i els somnis,
però he d’acatar l’obra imperfecta,
la caiguda de l’arbre corcat
                               enmig dels camins sense glòria.)


De Seducció del silenci
(1r premi de poesia Cristòfor Aguado i Medina. Picassent 2011)


dijous, 22 de novembre del 2012

PENSAMENTS PINTATS (XV)


A la Borsa de Nova York
la cotització dels poemes
ha baixat perillosament.


dimarts, 20 de novembre del 2012

FINAL!


- Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos.
La teva dictadura, la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda.
Sa Excremència!
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!


Joan Brossa
(Poema escrit el 20 de novembre de 1975)

diumenge, 18 de novembre del 2012

CANTAR

(Oliveres amb cel groc i sol, 1889, Van Gogh)
Compañero
dale duelo a la la campana,
compañero.
Está herida la mañana,
se desangra en el ribazo
junto a chaparro y a olivo.
¡Nos la mató de un balazo
algún cazador furtivo!

Eduardo Ruíz
Agost, 1969
(Poema penjat al Café Gijón de Madrid)

dijous, 15 de novembre del 2012

VIDA

(Picasso, La vida, 1936, Museu d'Art de Cleveland)
Era açò i no era més.
Potser tots esperàvem una fita
que abillara l'esguard, un òscul
de misteri aclarit
per al conreu d'una ànima més alta.

Degotaven els dies, l'embranzida
del temps, sempre en augment,
brunyia la temença i ens guanyava
les guspires de seny. Perdérem
tota prova fiable
d'haver sigut millors, i els ulls tancàrem
davant les capritxoses revoltes del sentit.

Ens resta una mirada
a joc amb la desfeta.

Ivan Brull
Cantaments
Onada edicions, 2010

 Més sobre l'autor, ací

dimarts, 13 de novembre del 2012

PENSAMENTS PINTATS (XIV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
 Autobiografia mínima: "He nascut".



diumenge, 11 de novembre del 2012

POEMA AMB DATA (XX): AQUESTA NIT, AL MIGDIA (11 DE NOVEMBRE)

Aquesta nit, al migdia
Els supermercats anunciaran 3 penics de descompte en tot
Aquesta nit, al migdia
Els nens de famílies felices seran enviats a viure a una llar
Els elefants es contaran acudits humans
Estats Units declararà la pau a Rússia
Els generals de la Primera Guerra Mundial vendran roselles al carrer 11 de novembre
Els primers narcisos de la tardor apareixeran
Quan les fulles caiguen cap als arbres

Aquesta nit, al migdia
Els coloms caçaran els gats pels patis de la ciutat
Hitler ens animarà a lluitar en les platges i en les pistes d’aterratge
Un túnel ple d'aigua es construirà sota Liverpool
Porcs seran vistos volant en formació sobre Woolton
I Nelson no només tindrà la seua esquena girada, el seu braç, també
Americans blancs es manifestaran pels drets d’igualtat
Front la Casa Blanca
I el monstre acabarà de crear el doctor Frankenstein

Xiques en bikini prendran banys de lluna
Cançons populars seran cantades per la vertadera gent
Les galeries d'art seran tancades per a les persones majors de 21 anys
Els poetes veuran els seus poemes en el Top 20
Els polítics seran enviats als manicomis
Hi haurà llocs de treball per a tots i ningú els voldrà
Seran vistos per tot arreu
joves besant-se
A plena llum del dia
Als cementeris els morts oblidats enterraran
Tranquil·lament els vius
I
Tu em diràs que m’estimes
Aquesta nit, al migdia
Adrian Henri
Tonight at Noon,
 Rapp & Whiting, 1968
  Més sobre l'autor, ací

divendres, 9 de novembre del 2012

POEMA AMB DATA (XIX): AL COR DE LES TENEBRES SEGONS JOSEPH CONRAD (NOU DE NOVEMBRE)


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Per a Gregor Gysi 

Horrible món, el món capitalista.
(Gottfried Benn en una conversa amb Johannes R. Becher 1930) 

En el valuta-bar de l’hotel METROPOL
Berlín capital de la RDA s’esforça
Una puta polonesa treballadora estrangera
Amb un vell refredat
Entre els capítols del seu discurs
Sobre la llibertat als Estats Units.
Escup en un mocador i crida darrere del poal del fem
Encara amb el puny la compassió per la seua dura professió
Escolte dos comercials de viatge
Repartir-se Àsia DONCS MALÀISIA M’HA AGRADAT
THAILÀNDIA TAMBÉ COREA IGUALMENT
DONCS ELS COMMUTADORS PER AL IEMEN
SÍ ENCARA DUC LA PLANIFICACIÓ
                               XINA IGUALMENT
XINA ACÍ ES VA VENDRE COM UN PROJECTE ÚNIC
Al S-Bahn ZOOLOGISCHER GARTEN
                              FRIEDRICHSTRASSE
He conegut dos ciutadans de la RDA
Un em contà El meu fill de tres setmanes
Va nàixer amb un cartell al pit
JO ESTAVA EL NOU DE NOVEMBRE A L’OEST
La meua filla de la mateixa edat Tinc bessons
Duia la inscripció JO TAMBÉ
THE HORROR THE HORROR THE HORROR 

 Heiner Müller

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 5 de novembre del 2012

PUNT DE LLIBRE (XII)

El punt de llibre que us ofereix El cau de Capurni conté un haiku del poeta contemporani japonés Kaneko Tôta. Tota una reflexió sobre els nostres mons interiors.




Més informació sobre Kaneko Tôta, ací

dissabte, 3 de novembre del 2012

DE POETES CREATS PER MI: NOHIMA KIO

La poetessa Nohima Kio va nàixer el 12 de febrer de 1899 a Sapporo a l’illa d’Hokkaido (Japó) i va morir a l’edat de 93 anys a Tòquio.  Va tindre una llarga vida com a poetessa, ja que va començar a escriure poemes a l’edat de set anys. Els primers anys de la seua vida van ser difícils,  ja que les penúries familiars van condicionar els seus estudis. Malgrat això va aprendre a llegir i escriure tant l’ainu com el japonés. Els seus primers poemes van ser escrits en la llengua pròpia de la seua ètnia familiar: l’ainu. A l’edat de 20 anys va viatjar a Yokohama. Allí va perdre totes les seues pertinences en el gran terratrémol de Kantō, on van morir més de 100.000 persones. Després s’instal·là en Tòquio on va passar la resta de la seua vida ensenyant Shodō (cal·ligrafia japonesa) a xiquets de curta edat.  Es va posicionar contra l'imperialisme i l’expansionisme. Això li va crear molts enemics i va fer que es recloguera en l’escriptura. La seua producció literària és enorme. Conreà la forma tradicional japonesa (haiku) però també es va adaptar a les formes modernes d’origen occidental. Els temes són així mateix molt variats: amor, guerra, destí...
Heus ací un recull d’haikus del seu llibre “Buda i el camí” escrit quan contava ja noranta anys:
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Camine a poc a poc,
presoner de la lluna i el sol.
Viatge silenciós.

*****
S’apaguen el últims fanals.
Tan lluny
els nostres records!

*****
L’hivern arriba
brandant ganivets afilats
de gel i fred.

*****
Es pon el sol.
La muntanya creix
a ritme d’ombres.

*****
Mire les meues mans.
La tempesta es reflecteix
en les seues línies.

*****
Es trenca el llapis.
Aquest haiku es difumina
en la blancor del paper.

(Nota: la traducció del japonés ha estat feta per mi)