Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ovidi Montllor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ovidi Montllor. Mostrar tots els missatges
diumenge, 10 de març del 2024
dimecres, 10 de març del 2021
26 sense OVIDI
(Foto de David Pons)
HOMENATGE A TERESACom un record d'infantesa
Sempre recordaré
A la Teresa
Ballant el vals
A la Teresa
Ballant el vals
Potser fou l'últim fet
Amb algú que estimés
Abans que un bombardeig
La tornés boja
Amb algú que estimés
Abans que un bombardeig
La tornés boja
Tots els xiquets la seguíem
I en un solar apartat
Ens instruíem
Al seu voltant
I en un solar apartat
Ens instruíem
Al seu voltant
Mig descabellonada
Ens mostrava les cuixes
I ens donava lliçons
D'anatomia
Ens mostrava les cuixes
I ens donava lliçons
D'anatomia
Ella ens va dir d'on veníem
I que els reis de l'Orient
No existien
Ni llops ni esperits
I que els reis de l'Orient
No existien
Ni llops ni esperits
Ens parlava de l'amor
Com la cosa més bonica
I preciosa
Sense pecats
Com la cosa més bonica
I preciosa
Sense pecats
Ens ensenyà a ballar
A cantar i a estimar
D'això ella era
La que més sabia
A cantar i a estimar
D'això ella era
La que més sabia
Amb una floreta al seu cap
I un mocador negre al coll
I faldes llargues
I un cigarret
I un mocador negre al coll
I faldes llargues
I un cigarret
dimarts, 10 de març del 2020
25 SENSE OVIDI
De mica en mica, per tant, la serenor que li calia. Amb la Neus al costat,
que tot ho donava, i amb el treball, que continuava essent-li passió. podia
afirmar, quan es posava a fer balanç que, "sobretot, he estat molt feliç".
Li agradava la feina, i sabia que la feia bé. Des de bon començament que ho
havia tingut clar: "si hi arribava, seria feliç". Res de laments ni
de singlots: acabava de complir els cinquanta ("una putada com una casa de
pagès", això sí), tenia una casa des d'on es veia el mar i el Tibidabo, tenia
amics i algú per estimar. Era l'Ovidi, collons, fins a la mort.
Núria Cadenes
L'Ovidi
Eliseu Climent, editor, 2002
Més sobre l'autora, ací
dissabte, 10 de març del 2018
23 SENSE OVIDI: NOSTÀLGIA D'OVIDI MONTLLOR
 |
| (Fotomuntatge propi) |
NOSTÀLGIA
D'OVIDI MONTLLOR
La poesia
dóna per a poc
si se la
mira
amb ulls
calculadors i rapinyaires,
tan a la
moda.
La poesia,
però, ho dóna tot
si qui la
mira
ho fa amb
els ulls
amb què
miraves,
si qui la
canta
ho fa amb
la veu
amb què
encenies,
de passió,
de pietat,
de
tendresa,
la pell i
el cor malalts de tanta nit.
¿Però així
qui mira ara?
¿Qui canta
així
la vida i el
poema?
Fa deu anys
que fa fosc i fa silenci.
Marc Granell
Tard o d'hora
Ed. Denes, 2006
Més sobre l'autor, ací
divendres, 10 de març del 2017
22 sense OVIDI
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,
i amb l'ofici, arribaré a ser vell.
Llavors veurem quina retribució
em tocarà en tant que jubilat.
Si dic això, és perquè com he dit,
no sóc amant de llepar un sol dit.
Jo sé que vaig amb les meues cançons
saltant històries, saltant situacions.
Ara dic groc, i després passe al verd,
sé que és difícil seguir-me l'explicat.
Per tant, per tots, em vaig a presentar:
jo ací explique a la meua manera
uns fets, un temps, una estima, una idea,
jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,
i amb l'ofici, arribaré a ser vell.
Llavors veurem quina retribució
em tocarà en tant que jubilat.
Si dic això, és perquè com he dit,
no sóc amant de llepar un sol dit.
Jo sé que vaig amb les meues cançons
saltant històries, saltant situacions.
Ara dic groc, i després passe al verd,
sé que és difícil seguir-me l'explicat.
Per tant, per tots, em vaig a presentar:
jo ací explique a la meua manera
uns fets, un temps, una estima, una idea,
jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Per a uns pollet, per a altres una fera.
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta.
Si com he dit al bell començament
sóc dels qui resta a casa el major temps,
no és pas per boig, ni per sentir-me estrany.
És per el dubte. I dubte molt companys:
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quan m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repeteix: jo parle del meu temps,
estime el viure d'un colp ja per a tothom.
Tinc un partit i una ideologia,
dic el que dic sense cap covardia,
però també sé el preu de tot això:
més tard o d'hora m'arribarà sentència.
Car no interessa, qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran, dient que m'he aïllat,
diran o diuen que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat.
Mentre com jo no m'empasse la porga
d'aquells que creuen que tot està tan clar.
Respecte això amb tot el meu respecte,
admire artistes, admire comediants.
Però jo sóc jo, i no em puc deslligar.
De mi mateix poc més puc explicar.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta.
Si com he dit al bell començament
sóc dels qui resta a casa el major temps,
no és pas per boig, ni per sentir-me estrany.
És per el dubte. I dubte molt companys:
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quan m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repeteix: jo parle del meu temps,
estime el viure d'un colp ja per a tothom.
Tinc un partit i una ideologia,
dic el que dic sense cap covardia,
però també sé el preu de tot això:
més tard o d'hora m'arribarà sentència.
Car no interessa, qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran, dient que m'he aïllat,
diran o diuen que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat.
Mentre com jo no m'empasse la porga
d'aquells que creuen que tot està tan clar.
Respecte això amb tot el meu respecte,
admire artistes, admire comediants.
Però jo sóc jo, i no em puc deslligar.
De mi mateix poc més puc explicar.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Som els artistes: el cantant, el pallasso.
[Lletra de la cançó Autocrítica i crítica, que aparegué per primera volta al LP Bon vent i barca nova (1978)]
dimarts, 10 de març del 2015
20 SENSE OVIDI
Hui fa 20 anys que Ovidi fa
vacances.
Au, adéu! Comence el meu
comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Sí. Hui fa vint anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Evidentment estem tots equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances. Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.
Tant com estime la terra, ai mare!
Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair–se. Sense rebombori.
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...
Compromés amb la seua opció política,...
Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il·lusions...
Arribarà el dematí
que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
... la poesia.
Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.
I va marxar com va nàixer, senzillament.
Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.
Es va acomiadar com va viure, senzillament.
Cuideu-vos molt. Besades.
Segurament voldria que el recordàrem així, senzillament.
Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.
Bon vent i barca nova!
Sí. Hui fa vint anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Evidentment estem tots equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances. Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.
Tant com estime la terra, ai mare!
Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair–se. Sense rebombori.
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...
Compromés amb la seua opció política,...
Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il·lusions...
Arribarà el dematí
que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
... la poesia.
Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.
I va marxar com va nàixer, senzillament.
Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.
Es va acomiadar com va viure, senzillament.
Cuideu-vos molt. Besades.
Segurament voldria que el recordàrem així, senzillament.
Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.
dilluns, 10 de març del 2014
19 SENSE OVIDI
Hui fa 19 anys que Ovidi fa vacances. Cada 10 març procure no oblidar, recordar la figura de l'artista, del poeta. Al primer any de publicació del meu blog li vaig retre homenatge i feia una semblança d'Ovidi. El recupere hui i ací.
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Sí. Hui fa dènou anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Evidentment estem tots equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances. Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.
Tant com estime la terra, ai mare!
Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair–se. Sense rebombori.
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...
Compromés amb la seua opció política,...
Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il·lusions...
Arribarà el dematí
que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
... la poesia.
Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.
I va marxar com va nàixer, senzillament.
Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.
Es va acomiadar com va viure, senzillament.
Cuideu-vos molt. Besades.
Segurament voldria que el recordàrem així, senzillament.
Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.
diumenge, 10 de març del 2013
18 SENSE OVIDI
Al primer homenatge feia una semblança d'Ovidi. Ací podeu trobar-la.
.
Ones que vénen.
mar que s'allunya.Ones que vénen.
Tot és ben prop. Tot és lluny.
Plors que s'enceten.
Riures que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny!
Verd el cel i fresc l'estiu.
Jove el gran i cec l'altiu.
Una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!
Un ocell baixa l'amor.
Mils d'amor senten l'enyor.
Un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!
Plou de baix i ens mulla el cap.
Juga i guanya qui menys sap.
El cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!
La raó és un moble vell.
Manar vol dir: Un martell!
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!
Cinc i cinc, mai no en fan deu.
Una església et marca un preu.
Un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!
Plora, plora, no hi ha draps!
Beu i canta i trenca els plats!
L'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!
Què més puc cantar-vos ja?,
si la festa no té pa!
El meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!
La tristesa guanya el cant.
L'esperança és un infant.
Llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!
Ones que vénen.
mar que s'allunya.
Tot és ben prop. Tot és lluny.
Plors que s'enceten.
Riure que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny!
Tot esperant Ulisses del seu disc 4.02.42, publicat l'any 1980
dissabte, 10 de març del 2012
17 SENSE OVIDI
Han passat 17 anys des que Ovidi ens va deixar. Vacances llargues. Ara tindria 70 anys. Com haguera evolucionat la seua música? I ell? Que faria? Sempre podem imaginar que és entre nosaltres, que ha tornat de vacances.
Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà verda i espessa la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Tindran tot. I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
dissabte, 24 de desembre del 2011
NADAL
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorarJoan Salvat-Papasseit
L'irradiador del port i les gavines
dijous, 10 de març del 2011
16 SENSE OVIDI
En unes hores farà 16 anys de la mort d'Ovidi Montllor. Alguns el recordaran per la seua música, altres per la seua participació al cinema, altres pel seu amor al teatre, altres per la seua poesia... jo vull recordar la persona compromesa amb la vida.
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,
i amb l'ofici, arribaré a ser vell.
Llavors veurem quina retribució
em tocarà en tant que jubilat.
Si dic això, és perquè com he dit,
no sóc amant de llepar un sol dit.
Jo sé que vaig amb les meues cançons
saltant històries, saltant situacions.
Ara dic groc, i després passe al verd,
sé que és difícil seguir-me l'explicat.
Per tant, per tots, em vaig a presentar:
jo ací explique a la meua manera
uns fets, un temps, una estima, una idea,
jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Per a uns pollet, per a altres una fera.
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta.
Si com he dit al bell començament
sóc dels qui resta a casa el major temps,
no és pas per boig, ni per sentir-me estrany.
És per el dubte. I dubte molt companys:
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quan m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repeteix: jo parle del meu temps,
estime el viure d'un colp ja per a tothom.
Tinc un partit i una ideologia,
dic el que dic sense cap covardia,
però també sé el preu de tot això:
més tard o d'hora m'arribarà sentència.
Car no interessa, qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran, dient que m'he aïllat,
diran o diuen que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat.
Mentre com jo no m'empasse la porga
d'aquells que creuen que tot està tan clar.
Respecte això amb tot el meu respecte,
admire artistes, admire comediants.
Però jo sóc jo, i no em puc deslligar.
De mi mateix poc més puc explicar.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Som els artistes: el cantant, el pallasso.
Autocrítica i crítica de Bon vent i barca nova (1978)
----
(Al meu blog podeu trobar algunes entrades dedicades a Ovidi i a la seua obra a la barra de la dreta, a la secció ETIQUETES)
dilluns, 24 de gener del 2011
M'ACLAME A TU
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
dimecres, 10 de març del 2010
OVIDI FA VACANCES
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Sí. Hui fa quinze anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Tots estem equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances. Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.
Tant com estime la terra, ai mare!
Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair –se. Sense rebombori.
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...
Compromés amb la seua opció política,...
Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il•lusions...
Arribarà el dematí
Que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
... la poesia.
Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.
I va marxar com va nàixer, senzillament.
Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.
Es va acomiadar com va viure, senzillament.
Cuideu-vos molt. Besades.
Segurament voldria que el recordàrem, senzillament.
Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
Bon vent i barca nova!
Au,...
Sé, però, que no s'estrena un prat
seguint sent rellogats
a dins una gran cova.
Mil espills em trenquen en la nit
colpegen el meu pit
i m'omplen d'ais la boca.
I un badall ofega el meu crit
i deixa l'ull humit
i el nas demana: Moca't!.
Au,...
Nova sang arriba al meu cervell
i em sent tibar la pell,
i em torna a la memòria
temps de caça, de peixos i d'ocells,
de joves i de vells...
Però ara es altra història?...
Tot i així un qualsevol fracàs
em posa en el percaç
dels records sense glòria.
Au,...
No és clar, per tant també és obscur.
Tinc a davant un mur.
El riure se'm capgira.
L'atzucac em fa fer un atur.
Present, passat, futur...
i un mateix temps de mira.
Veig el blat més tendre que madur,
veig qui mana segur.
El món no avança: gira.
Au,...
Un forat em torna a donar llum,
un cigar em don fum
i una ampolla, empenta.
Cec d'engany em guie pel bastó
malfie del color
i de lletra d'impremta.
Done fe d'aquestes sensacions,
li llence al foc carbó
i retorne als meus trenta.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.
Au ...
Au,...
Au,...
Ovidiscopi és un audivisual realitzat per Gilberto Dobón para la commemoració del 10é aniversari de la mort d'Ovidi.
Més informació en: http://ovidiscopi.alcoi.com/principal.htm
dimarts, 9 de març del 2010
OVIDI I LA TENDRESA
Entre les cançons d’Ovidi podem trobar algunes d’un lirisme excepcional. Aquest és el cas d’Homenatge a Teresa. Un record d’infantesa convertit en un manifest a favor de l’espontaneïtat, de la senzillesa, de les emocions, de les sensacions, de l’amor.
(Imatge: David Pons)
Homenatge a Teresa
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda
dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.
Altres versions:
Miquel Gil i Pascal Comelade (Veu i instruments infantils):
(http://www.youtube.com/watch?v=ZGZs7vt-NkI)
(http://www.youtube.com/watch?v=ZGZs7vt-NkI)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
