[AIXÍ COM S'ESCAPA LA LLENGUA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Així com s’escapa la llengua

com la sorra sota l’onada

que no recula no s’escapa

així com s’escampa la parla

com la llum de la matinada

que no diu ni tampoc parla

ni sap la llengua dels humans

així també un seu dolor

a casa a la cabana i al repòs

es van perdre sota l a boira

la casa la cabana i el repòs

endins del bosc sota la boira

hi ha alguna cosa que no va

alguna cosa torta que se’n va

així que intenta fer-se’n càrrec

alguna cosa que és en va si hi va

i prova de copsar-la

així com totes les arrels

que s’allunyen un tros i més

sempre una mica per dins més

així tot el que diu es torna vague

se’n va li fuig i és fum

s’amaga de la flama

i diu se’n va i ve com fum

com ve la pluja i se’n va

de les muntanyes a les valls

la pluja destralera

i va fent i traient tot l’aire

dels nabius i l es vespes

dels fongs i de les nespres

la pluja consentida

de trons llampants

quan diu tot el que diu

que no pot ser res més que baf

per què és per dins una fugida

que no recula

calla.

 

Albert Balasch

Això, la pedra. Últim  quadern del frau

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autor, ací

CAMP DE BATALLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Camp de batalla

M’amago a les golfes quan arriba l’enemic. Em descobreixo un exèrcit de pèls a l’avantbraç, dos canons carregats als pectorals i les ungles esmolades. Ho sé, la treva no fa pau, al cos hi tinc barricades en flames i hi vull les cicatrius, amb formes d’animals i núvols baixos, que pugui repassar sense esquinçar-les. Ajupida sota els trastos vells, ho sé: fugir de la guerra vol dir tenir totes les batalles pendents.

Carla Fajardo

Limítrofes

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autora, ací

PER A LLEGIR EN FORMA INTERROGATIVA

(imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

PER A LLEGIR EN FORMA INTERROGATIVA

Has vist

veritablement has vist

la neu dels astres els passos apelfats de la brisa

Has tocat

de veritat has tocat

el plat el pa la cara d'aqueixa dona que tant estimes

Has viscut

com un colp al front

l'instant el panteix la caiguda la fugida

Has sabut

amb cada porus de la pell sabut

que els teus ulls teues mans el teu sexe el teu tou cor

calia tirar-los

calia plorar-los

calia inventar-los una altra vegada.

Julio Cortázar

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves

Penguin Random House Grupo Editorial, 2018

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

PARA LEER EN FORMA INTERROGATIVA / Has visto / verdaderamente has visto / la nieve los astros los pasos afelpados de la brisa Has tocado / de verdad has tocado / el plato el pan la cara de esa mujer que tanto amás / Has vivido / como un golpe en la frente / el instante el jadeo la caída la fuga  / Has sabido  / con cada poro de la piel sabido / que tus ojos tus manos tu sexo tu blando corazón  / había que tirarlos / había que llorarlos / había que inventarlos otra vez.

FUGIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

“Va ser una nit. Anem-nos a morir, va dir la mare. M’agafava fortament la mà. 

Jo la seguia dòcil, ben unit a l’amor i el ventre que em guiaven a tornar a néixer del dolor de dona.” 

Màrius Sampere

FUGIDA

Vam fugir de nit.

Vas agafar una bossa amb dues mudes

i un carret d’anar a comprar ple fins dalt

dels teus silencis i ferides.

I jo un cotxet de nines.

I ell trasbalsat obstaculitzant la porta de casa.

La discussió era jo.

Jo i les pastilles que no volies prendre.

Meritxell Gené

Després dels esbarzers

Pagès Editors, 2018

Més sobre l'autora, ací i ací