 |
| ( El saxofón antiguo, plateado de José Antonio del Castillo Martín) |
Sota la pluja d'espurnes i el rètol onejant de licors que ja no existeixen la tarda sempre arriba per sorpresa. Des de la finestra podeu veure la ciutat imprecisa. A la ciutat cau la pluja. El món comença a enfosquir-se. Què fer?
Unes mans càlides llisquen per la porta oberta, per damunt de les espatles. Uns llavis sobre altres llavis. Amb fúria, patèticament assaboriu la lluminosa tendresa, la sang de les besades. L'acollidor so del saxo podria acaronar la seua pell i perdurar en el futur d'una mirada.
Et perds amb ella, amb la música i amb la pluja, amb tu.
Francesc Rodrigo
Tigre d'esguard tèrbol
Amós Belinchón, editor
Més sobre l'autor, ací
Entrades
