BLUE MONDAY

 

(Imatge noidentificada presa de la xara)

BLUE MONDAY

 

Jesús no va nàixer el 25 de desembre

[fum, fum, fum] però està bé celebrar el Nadal

al final de l’any; és la millor forma d’acabar

de rebentar; t’haja anat malament, t’haja anat

normal. Se sol estar fart de tant de menjar, beure,

fumar, falsedat, família [qui no ha tingut

problemes amb ella és perquè no en té o passa d’ella]

i et proposes aprimar, renunciar a les drogues

i sembres així els primer dies de l’any de nobles

frustracions i l’estrenes, de nou, fracassant,

però sense perdre la innocència de creure

en els Reis i en la reinserció i fa llàstima

i fa nosa perquè ja no és ingenuïtat.

Conscient de la cadena d’errades repetides

t’entra el baixó, ploraries, però ja eres gran

i recordes on guardes els cigarrets, l’encens,

traus una botella qualsevol de la cistella,

la beus. Enguany serà un altre any. Un altre any nou més.

 

Marc Gomar

La pedra i el foc

Viena Edicions, 2017

Més sobre l'autor, ací   

 

 

POEMA AMB DATA: POEMA PER A LA NIT DE CAP D'ANY

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POEMA PER A LA NIT DE CAP D'ANY
(Bolonya, 31-XII-2013)

Ho enyorarem tot, la casa i la intempèrie,
haver-se quedat o haver deixat enrere,
la rauxa de l'ocell que migra mar endins,
el seny del gos que no té horitzó, que espera al llindar
i no sap eixir dels pocs carrers on pixa.
Enyorarem les nits d'eufòria, la música en penombra que s'albira
a cavall d'un somni,
i també les marxes fúnebres en lluminós migdia, lentes,
darrere un taüt dolç.
Clavarem, a martellades, un any vell a la creu
i a l'alba el desclavarem, li rentarem les ferides
i amb el nostre cor, sudari d'esperances,
l'embolcallarem per enyorar-lo sempre.
I de l'any nou enyorarem que viurà d'enyorança.
Enyorarem la solitud quan és un cérvol
perdut a la muntanya de l'amor,
i enyorarem l'amor quan és un infant
que es perd a la platja i no coneix ningú.
I quan per fi el desig es calme entre crepuscles sense aus
enyorarem l'orgasme com una àguila.
I quan per l'ànima puga nadar en el mar
perquè ja té el ventre dur com una quilla
enyorarem el dolor de la regla.
Així com la guerra enyora la pau, que és un arbre vinclant-se,
enyorarem amb les branques plenes de nius.
I correrem cap a casa després d'un dia xafogós
com qui es posa a cobert d'un ruixat.
Llavors ens desvestirem, ens estirarem al llit,
i quan el son ens puge càlid des dels peus, glop a glop
com la llet als pits de la partera,
notarem que del cap ens baixa el fred, gola avall
com un glaçó que no podem engolir.
I confusos com un gas inert no sabrem si obrir els ulls
per veure-ho tot
o si tancar-los més fort per somiar-ho tot. I tant farà.
Perquè ja sabrem que som en un nínxol o en un gerro o en un vent,
que la llum és un miratge, que la fosca n'és l'espill.
I no és que aleshores enyorarem haver viscut
sinó que la Mort, com els remolins de sorra en el desert,
enyorarà la verdor d'un hort humil
que volgué ser paradís.

 Ramon Ramon
Els temps interromputs 

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (XXIV): CAP D'ANY

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cap d’any arriba de nou

com un petit vici afegit

a aquest aplec de rauxa i disbauxa.

Encarna Sant-Celoni i Verger

Sénia de petits vicis

La Forest d’Arana, 1989



Més sobre l'autora, ací.