POEMA AMB DATA (LIX): COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO

(Tomba d'Antonio Machado. Imatge presa d'ací.)

COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO

Cotlliure, 29.9.96

No t'he dut flors, Antonio, t'he portat

un silenci amorós, per no interrompre

el teu íntim diàleg amb la mort

que fa tants anys que dura. Compartir-te

ha estat deturar el temps per retrobar-me

més ingenu que mai i amb un sanglot

i flor de pell, com una criatura.

No t'he dut res, Antonio, però estimo

més que abans aquest mar que m'ha vist créixer

i prop del qual confio de morir

d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyes.

 

Miquel Martí i Pol

Llibre de les solituds (dins de Poesia Completa)

Edicions 62, 2010

COMPLIMENT A AUSIÀS MARCH

(Tomba d'Ausiàs March a la catedral de València)

Eixos caps lleidatans de pedra m’han vist passar.

Ben saben, Ausiàs, que vinc a retre’t homenatge.

Jo, dins de la supèrbia impenetrable de la catedral,

tu, adormit, a sota meua, als meus peus, a la foscor,

a la teua tomba ennegrida pel raure del temps:

la teua lluita de segles contra la mort i l’oblit.

Veig els teus versos que brollen entre les pedres senyorials

i s’evaporen en la llum trista i harmoniosa de la rosassa.

Ben saps, Ausiàs, que vinc a amerar-me de la teua presència,

que escric amb la teua mort i amb ella mor escrivint.

El pulcre silenci em parla del precari equilibri de l’amor i el temps,

dels teus poemes arrecerats en la memòria eterna de les nits.

Furtiu, un sentiment d’orgull s’esbandeix per les meues venes

i arriba curosament a la pedra per viure-hi amb la teua immobilitat.

Tu fent camí i jo desfent camí ens ajuntem en els límits dels espills,

i transgredint els eteris espais mire la freda llosa i em commou

la teua llarga i eterna solitud,

                                                  oh Ausiàs!