XIII.

 

(Imatge no identificada pesa de la xarxa)

XIII.

 

Ah, és clar, eres tu, us dieu, tibats, tu i el mirall,
sense goig ni sorpresa,
mantenint la distància que us ha dut fins aquí,

 

sospesant-vos escèptics,
calculant malfiats

 

si l’altre, a l’altra banda, és qui hi guanya o qui hi perd,
si compensa avançar o val més fer-se enrere,

 

si aquest prolix palíndrom
té cap escapatòria.

 

Jordi Mas

Cants concèntrics

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

ATZAR

 

(Imatge pròpia)

ATZAR

El món és, per a tu, fosca matriu,

domini de l'atzar, rodó silenci.

I s'entela, al mirall, la teva imatge:

geometria d'ombra,

pla tangent a l'esfera,

papallona que vola cap als somnis,

adolorit germà, de vida efímera.

Jordi Pàmias

Narcís i l'altre

Edicions 62, 2001

Més sobre l’autor, ací

[ES VA ENTREGAR EL TEU COS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Es va entregar el teu cos a la ciència.

          No. De fet, el teu cos no és ningú. El teu cos té

nom, però no és ningú. El teu cos es va deixar enrere a la vall closa, una

mera resta necessària de l’espigoleig arqueològic.

En digueren STRAPPO.

                      (Estripar.)

Membrana pètria. Cuir calcari. Finíssimes

          despulles epidèrmiques. A contrapel, el tapís de pedra es

va desprendre de la seua carn original.

Es va entregar la teua pell a la ciència. Es va

posar al servei de la nació.           Al servei de la identitat

comuna, de la majúscula, de l’afirmació, del mirall, de la renascuda

                                                                            convicció romàntica.

 

Carme Alegre

Strappo seguit de Pare Aforístic o Galatea a la paret

Adia Edicions, 2024

Més sobre l’autora, ací

[HI VEIG ÀMFORES...]

 

(Imatge pròpia)

Hi veig àmfores repletes de vòmit

que em freguen la cama i estan calentes.

No em puc moure.

No tenc espai.

Amb un mirall m’obliguen a veure’m

envoltat de recipients antiquíssims.

 

Hi veig finestres amb cortines immòbils

perquè el vent ja no bufa mai.

No em puc moure.

Estic travat.

Entre dos llits i una barana

de zona urbana, banyada per la mar.

 

Hi veig roques escardades pel temps

pegades amb ciment de baixa qualitat.

No em puc moure.

Estic aferrat.

Amb cola viscosa i pudent

a un sòl argilós d’erms plans.

 

Eduard Bagur

Un món nou

Editorial Fonoll, 2022

Més sobre l'autor, ací i ací

  

CIUTAT

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

Ciutat

Els amants ho recorden tot.
Ovidi, Epístoles 15, 43

 L’atracció és un mirall

 que espera imatge.

 Copa en mà em parlaves

 i se t’obrien flors a les paraules.

 Les ciutats on estimes algú —vas dir—

 no se te’n van mai del cor.

 Jo et contemplava

 com qui mira el mar:

 fins a l’horitzó. Al coll nu

 et brillava una cadena d’or.

 El desig bategava

 igual que el vi a finals d’agost

dins el raïm.

Ja no hi havia marxa enrere:

a qui ha saltat del trampolí

només l’espera l’aigua. 

A Damasc, tot l’or que venen al basar

és de divuit quirats. Ho dic

per si volguéssiu calcular el valor

d’aquest record.

 

Manuel Forcano

Arabesc (poemes escollits)

Edicions Proa, 2022

Més sobre l'autor, ací

 

NARCÍS

(Narcís. Atribuït a Caravaggio)
 

Narcís

què hi veus, Narcís, dins del llac?

 no et tempta cap altre tu

 enllà de tu i l’onanisme?

 què és estimar un reflex?

 consol? mentida? desídia?

 quan s’acaba l’autoamor?

 quan n’hi ha prou d’autoconsum?

 quan es cremen els miralls?

què en vols, del teu cos, Narcís?

potser l’ombra? l’eco? l’ego?

què t’embafa el cor miop?

penses mai que pots fer tard?

quan ja siguis aigua avall

—tros de jo, tros d’eco i ego—,

revindran tots els plurals,

prò tu ja t’hauràs negat.

i seràs mort, ben mort, ben mort!

faràs cucs sol, ben sol, ben sol!

què seràs després, Narcís?

l’orgasme? el crit? l’afonia?

o bé un silenci tot xop

sense nimfa ni vitrina?

 

Laura G. Ortensi

Matar la mare

Editorial Fonoll, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací