Cap paraula no traspassa la foscor,
Cap déu no alça la mà,
Allà on mire
La terra s’hi amuntega.
Cap forma que s’endevine,
Cap ombra suspesa.
Contínuament escolte:
Massa tard, massa tard.
---
Kein Wort bricht ins Dunkel –
Kein Gott hebt die Hand –
Wohin ich auch blicke
Sich türmendes Land.
Keine Form, die sich löset,
Kein Schatten, der schwebt.
Und immer noch hör ich’s:
Zu spät, zu spät.
Poemes
Edicions del Buc, 2023
Més sobre l’autora, ací
[Traducció de Lola Andrés Pérez i Anacleto Ferrer Mas]
de nou més passos ressonant.
massa lents s’empassen
per la gola. claveguera. cap a dins.
tots aquests passos. cessant.
per fi. el silenci escampat.
un punt de nit. sordmut. callat.
aquí. sento els teus muscles
tensar-se. només aquí.
escumeja l’aigua. s’estreny la forma.
quelcom abrusa. potser hi ha música.
potser. gràvida caurà i de nou.
més passos ressonant.
Fractura
Edicions del Buc, 2017
Més sobre l’autora, ací
Un crit com un cant com una esquerda
un volcà als llavis ofec nucli caníbal
en la nit monstruosa
La llum li tocava la carn estava pàl·lid
amb la sang estancada a les mans per la gravetat
estasi que s’apropia de la forma
El seu cos és difícil
perquè és un cos alliberat
Ets un posseït un panteix clavat a la mort
veig el camí soc la filla la mare
l’esposa coronada deessa fúlgida en el centre de l’allau soc totes les veus
del deliri
Clinamen
Viena Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Estança
L’aigua no agafa mai
la forma de les mans:
confia en la del riu
—en la del vas, s’abat.
Com l’amor, que no pren
mai d’estança un sol cos:
s’encomana i fulgura
als palmells de la set.
Els solcs de la veu
Pagès Editors, 2024
Més sobre l'autor, ací
Abans dels primers mots
Abans dels
primers mots on era la paraula?
No romania enclosa
a les rels ufanoses
de les
antigues molses
ni al miceli isard
dels fongs més primitius. Raïa al regne atàvic
on res
tenia forma,
ni nom, ni adjectiu. Mes l’art inconegut dels ressorts de la glotis en va fer
consciència.
I tot el que abans era sols fou anomenat.
Fosca negra
LaBreu Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
com s’adhereixen crits a les parets
de l’habitació llogada. com creix
la pastura bressolada del temps
amb l’amor
original d’allò que brolla,
amb la paciència
d’allò que sempre
està existint més enllà
de la seva forma
Memory amb postals
Adia Edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
