(Imatge pròpia)
El límit imprecís
del cel i l’aigua
dibuixa el perfil del teu dolor.
T’ha abandonat la sola
paraula que t’unia
al seu record
i tot és ja molt lluny,
difús, com si s’ho hagués endut
l’incendi d’aquest sol
en els merlets de l’aire.
No hi és. No hi ets.
Estàs fet d’esperances
truncades, de fe abolida,
d’amarg present.
En aquesta hora de la nit
no busquis pietat, compassió.
Ets home sol.
La còpia en negatiu
d’una ombra calcinada.
Josep Maria Fulquet
Natura d'infinit
Edicions 62, 2017
Més sobre l'autor, ací
Entrades
