(Imatge pròpia)
Heura meua que solques ferma
els murs del meu enteniment,
et procuraré saó, llum,
que el pretèrit siga llavor
de l’avenir ben arrelat.
Que reste immutable, fixada
al mur amb permanent memòria
la teva estructura vital
quan, heura meva, ja no sigues.
Quan ja no hi sigues, el sec, heura
meva, dirà qui vares ser.
Manel Hurtado Juan
dins de A la llengua de València
Societat Coral El Micalet, 2020
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
