Deixeu
que el palpebreig
de la lluna
s’esqueixe
pels meus somnis.
Atapeït el missatge
En un obscur silenci,
marxaré
com el brunzir callat
dels ocells al vent.
David Raga i Sauco
On clouen els teus ulls
7 i mig Editorial de poesia, 1998
Més sobre l’autor, ací
Verdegen els camps de blat i és com
si, cada matí,
els ocells que refilen hi afegissin
la pàtina daurada
que demà passat serà d’aquells prats
tan lluminosos,
talment qui acarona l’ossada dels
anys i els ulls
se’ns baden per destriar coses mai
vistes.
Vents benignes sacsen la massa
daurada,
entre muntanyes blavenques. Recorda’m
la història sobirana del blat, i
també voldria
saber com és que tanta llum ve de
segles,
intacta, d’un gran sol desentès de la
maldat dels homes.
Els prats lluminosos
Proa Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
Mentre
recordo o bé rumio,
segueixo
ruta amunt, i faig
una
troballa: en la pols blanca
del meu
sender, i entre uns quants còdols
—còdols
que em fan pensar en un túmul—,
jau un
llagost de color verd
que un
negre exèrcit de formigues
ha
conquerit, i ara devora
(la
vida, sempre afamegada;
la
mort, rotant d’estar ben farta!).
Veig
que, en l’altura, ve un estol
de
color d’ombra d’estornells.
¿Quin
és el pes d’aquests ocells
que
enfosquen l’aire amb el seu vol?
¿I el
de la teva por, que sura
en
l’aigua morta de la ment
o va
excavant-te el pensament,
famèlica
com una fura?
[...]
(Fragment)
Ermita
Ed. Meteora, 2017
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
