EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irela Casañas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irela Casañas. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 d’agost del 2019

LENGUA / LLENGUA

(Dona etíop. Foto d'Ana Martínez Climent presa del seu mur de facebook)

LENGUA

Si ya la lengua no es mi patria
ni en la patria se habla la lengua que yo entiendo,
hoy hablo en persa
bajo un sol iraní,
con secos labios de mujer etíope
y gesto sosegado de birmana.

---

LLENGUA

Si ja la llengua no és la meua pàtria
ni en la pàtria es parla la llengua que jo entenc,
Hui parle en persa
sota un sol iranià,
amb secs llavis de dona etíop
i gest assossegat de birmana.

Irela Casañas
Inèdit
Més sobre l'autora, ací i ací
[Traducció pròpia]

divendres, 4 de maig del 2018

REVERÈNCIA

(Imatge pròpia)
REVERENCIA
            por Rabindranath Tagore

A mí me gustaba tu lenguaje calmado, cuyas imágenes abrían la vida de una vez. El amor de los hombres se encontraba junto al descanso laborioso de los árboles, y todas las edades de la tierra eran cantadas por tu voz de maestro.
Tú contemplabas la prisa de occidente, donde la muerte es un misterio que nos impide reposar. Donde el alma se vende junto a las pieles de los tigres que tú reverenciabas.
La misma vida franca corría entre los dos y nos hacía escribir nuestros asombros. Yo te escuchaba junto a la multitud hambrienta de placer, con la sequía del asfalto sobre el cuerpo. Tú lo escuchaste todo mucho antes y te apartabas para volver a ser.
Solo que el odio que sobre mí dictaba era ignorado por ti.
Y la serenidad que a ti te renacía siempre será para mí la ceremonia inalcanzable.

-

REVERÈNCIA

             per Rabindranath Tagore

A mi m'agradava el teu llenguatge assossegat, les imatges obrien la vida d'un cop. L'amor dels homes es trobava al costat del descans laboriós dels arbres, i totes les edats de la terra eren cantades per la teva veu de mestre.
Contemplaves la pressa d'occident, on la mort és un misteri que ens impedeix reposar. On l'ànima es ven amb les pells dels tigres que tu reveries.
La mateixa vida franca corria entre els dos i ens feia escriure les nostres estranyeses. Jo t’escoltava al costat de la multitud afamada de plaer, amb la sequera de l'asfalt sobre el cos. Tu ho vas escoltar tot molt abans i et retiraves per tornar a ser.
Només que l'odi que sobre mi dictava era ignorat per tu.
I la serenitat que a tu et renaixia sempre serà per a mi la cerimònia inabastable.

Irela Casañas
La enfermedad del bronce
Ediciones La Luz, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]