 |
| (Imatge no identificada prsa de la xarxa) |
les onades morents a
la bocana,
morint-hi, tota la
dansa de bòfegues
en esclat: són frenesí
d’efímeres aranyes
blanques, el traç de
l’escuma fent-se
i desfent-se talment
una pianola
moguda per la mecànica
celeste.
Una certa tendència
a l’evocació, dibuixen
les onades.
Petges de lluna, el
formigueig del món.
Cada ensorrament, un
poder recomençar.
Moure’s com una forma
de romandre,
la tonada del seu anar
i venir impassible,
a la platja, un cop i
un altre, que escata
i fa de tornaveu com
qui es llegeix
escrivint-se: per
posar en moviment
l’horitzó d’allò que
encara no sap
que està a punt de ser
dit.
Dibuixen mons
les onades morent a la
bocana:
són llengües deixant
cabre en el seu si
tots els cops de
tornar-ho a intentar.
És un perfet salobre
el full en blanc.
Ramon Boixeda
Ramon Boixeda
Les beceroles successives
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
