A TRENC D'ALBA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A TRENC D'ALBA

A trenc d’alba, en desvetllar-me, veig els llençols com

formen inconcrets records onírics entre les plaques

tectòniques que van de la manta al llençol, replecs

que imiten la veu humana, els tons mecànics de la

vibració gutural continuada, de la freqüència que

atrapa la reverberació gradual i s’evapora uns graus

al nord de la vigília. Quina energia proteica m’evo-

ca, quan encara no soc la mosca deforme que brunz

com el motor passat de revolucions, en l’aleteig d’un

temps feixuc, que s’acaba on jo començo.

 

Jordi Valls i Pozo

Tractatus de mort de la poesia catalana

LaBreu Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

[LA MEVA TERRA ÉS...]

(Imatge pròpia)

La meva terra és un àrid de rost trencadís 
contra un vent de ponent.
                                             La meva terra 
eixorca i amnèsica, 
que muda de vent i creix amb el vent 
o és simplement fractura contra la fricció del vent, 
o és simplement terra de pas. 
I són mortes totes les flors de l'estiu 
quan només una erosió d'ungles gastades pel rossegar 
mostra la carn viva. La carn sortint de la roca. 
La cocció del granit quan era lava 
i encara segregava, massa dúctil, 
la forma del dolor, la deformació dels membres 
obturats en un crit insòlit. 
La meva terra és una erosió d'ungles gastades. 
Ho recordo amb llàgrimes de pols i sal. 
La meva terra on trepitjo solcs i m'hi enfonso. 
On estranyament una vida succeeix a una altra: 
Una flor tancada que obre els pètals 
s'ofereix a la llum i s'apaga per excés de cremor. 
Perquè és excessiu avançar i gastar-se 
buscant ser arrel i enfortint el record de la terra 
contra un vent de ponent.

Jordi Valls i Pozo

La mel d'Aristeu

Ed. Aguaclara, 2003

Més sobre l'autor, ací i ací