 |
| (Exterior de l'església de Santa Caterina, València. Imatge pròpia) |
renegat de claror, estrafet a les fosques,
llepafils i sobrer, poregós dels camins,
folre dolç, petaner, buit de vida pertot.
Rebost farcit de menges, vida solta a les lleixes,
estants coberts d'olors que el poema no sent,
hi ha eis vaixells per al forn i l'antiga corbella,
la post i la sal sosa, gavelles de lletsons.
Vull dir el que no han dit els que només escriuen
arrambats a l'ampit de vitralls cecs solemnes,
hipòcrites bohemis de plats d'ànec al forn
ajornant els instints, ganyotes saberudes.
Pedra tosca que encercla la porta de l'entrada;
confitura de móra, taca lila al pitet,
flonjor de pell de branca, de la soca, l'arrel,
i enderrocs als cabassos, caragols a la soca.
Fonedissos poetes, guaitadors de la pluja,
toqueu fusta i arena, toqueu nas i balleu,
escureu les cassoles amb molles, pa de dacsa,
i amb maneguins als braços feu poemes sobrers.
Maite Insa
El poema és sobrer
Ed. Bromera, 2007
Entrades
