CANÇÓ DELS SUÏCIDES

 

(Fotomuntatge fet per mi a partir d'imatges no identificades preses de la xara)

CANÇÓ DELS SUÏCIDES

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Som els bojos d’amor total

i la rutina ens va fatal,

Maiakovski, Safo, Claudel,

sense l’amor la vida és gel.

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Els que l’ambició ens ha perdut

i al xoc pel poder ens han vençut,

els Brut, Hitler, Joan d’Aragó,

a Wall Street n’érem munió.

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Els que la realitat trobem

bruta i en el món no encaixem,

els Pavese, Plath, Ferrater,

tal com està això no ens convé.

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Els que hem perdut el món de vista

presos d’angoixa alienista,

16 som els Àiax, Wolf i Van Gogh,

per pau la mort ens sembla poc.

 

Aquí nosaltres som legió,

som els que diem al món no.

Els que amb el seu pes fora mida

ens va esclafar com cucs la vida,

respirar ens va fer intolerable,

propi i estrany insuportable.

 

Albert Mestres Emilió

Cançons

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací

DAFNE

(Apolo i Dafne. Bernini)

DAFNE

Tot el poder ve de tu

i ara sents el vertigen,

quan el terra torna roca

sota els nostres peus.

Abans d’esbrancar-me

tenc temps, encara,

de recloure’m al refugi on reposa

la meva llavor.

En germinaran tempestes.

Llucia Serra

Fonaments corcats

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací

SI TE PUEDO CONFESAR UNA COSA / SI ET PUC CONFESSAR UNA COSA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SI TE PUEDO CONFESAR UNA COSA

 

Si me acerco a la oficina de tu tránsito,

sin cita previa,

sin traje acorde,

sin chiste preparado,

si pese a esto se me atiende

con desenfadada cordialidad,

excelentes maneras,

—habrá que dejar una reseña—,

se me invita a acceder a una sala correcta,

musicalizada tal vez con pereza

pero con sus mesas bien,

y sus plantas y sus revisteros,

si pasado no demasiado tiempo y un vaso de agua

a la temperatura idónea

se me informa de que en dos minutos estoy contigo

y me pongo nervioso como un sin embargo,

y cuando al fin me recibes en audiencia

la literatura no estaba preparada,

y si te puedo confesar una cosa,

no recuerdo exactamente para qué venía,

pero ya que estoy aquí,

podríamos.

 

---

 

SI ET PUC CONFESSAR UNA COSA

 

Si m’apropo a l’oficina del teu trànsit,

sense cita prèvia,

sense vestit adequat,

sense acudit preparat,

si malgrat això se m’atén

amb despreocupada cordialitat,

excel·lents maneres,

—caldrà deixar una ressenya—,

se’m convida a accedir a una sala correcta,

musicalitzada potser amb mandra

però amb les seves taules bé,

i les seves plantes i els seus revisters,

si passat no massa temps i un got d’aigua

a la temperatura idònia

se m’informa que en dos minuts estic amb tu

i em poso nerviós com un no obstant això,

i quan per fi em reps en audiència

la literatura no estava preparada,

i si et puc confessar una cosa,

no recordo exactament per què venia,

però ja que soc aquí,

podríem.

José Gotor

Asamblea con lo oscuro

Edicions Hiperión, 2023

Més sobre l'autor, ací

[Traducció al català feta per mi]

NOU POEMA AMB DATA (LXXVII): NÀUFRAGS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

1

Com juguen amb nosaltres.

L'ocell sense moviment, amb caòtic ritual

li fan els ulls un espai ple d'encimbellades amenaces,

perdudes i tremoloses.

Paraules de dama, de fins somriures,

de gesmils amb soterranis podrits.

Paraules d'escòria, de suïcidi.

Ah! però

som gent civilitzada.

Cal venerar l’ordre.

Homes-diplomàtics, amb el seu producte

inventen noves consignes, efusives propostes.

Quina ganga, ser poble

és un luxe que ens donen, ens manen!

L'ambaixada de comoditats permet complaença,

ens dóna de menjar, ens ajuda

com a un iot que es perd.

Ara: ens ajuda.

Sí, a emmudir la veu.

  

2

Incorporar-se a la mutilació

és el joiós mandat.

Fins i tot, e tutti ne eravamo presi,

e ormai sapevo che avrebbe deciso nostre vite.

Della mia vita.

Aixecar-se a l'ordenança

als clarins, al xim-xim de la jerarquia.

                    i tornem a l'equilibri,         

                     la nostra consigna: l'honor és la primera

                     divisa. Defensem-la.

Ajeure's a la vigilància d'Argos

amb un coltell de metòdica xaranga,

a la que tots pertanyem. Sense saber

on comença i on s'acaba la follia.

Sens escrúpol

dibuixarem una nova (vella) manipulació.

Avui, trenta de maig, signe

en un obtús crit dintre del silenci.

Josep Ballester

Passadís voraç del silenci

Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1985

Més sobre l'autor, ací

LA NIT

   

(Imatge presa d'ací)

      Acaricia l'horitzó de la nit, cerca el cor d'atzabeja que l'alba recobreix de carn. Ficaria als teus ulls pensaments innocents, flames, ales i verdures que el sol no va inventar.

       No és la nit el que manca, sinó el seu poder. 

Paul Éluard

Capital del dolor

Edicions Alfons el Magnànim, 1991

(Traducció d'Eduard J. Verger)

(LA NUIT / Caresse l'horitzon de la nuit, cherche le coeur de jais que l'aube recouvre de chair. Il mettrait dans tes yeux des pensées innocentes, des flammes, des ailes et des verdures que le soleil n'inventa pas. / Ce n'est pas la nuit qui te manque, mais sa puissance.)