Desembre
D’un dia de sol, d’un dia de boira,
per fer un home es necessita de tot.
José Saramago
T’has fet silenci de morera
que encara s’espolsa mandrosa
el pes de la calda d’estiu.
I broma que a l’herba s’ajeu
i emmudeix el cant dels pardals
perduts qui sap per quins racons
del que tristeja en cada mur.
Ja et saps tan nu com el cel ras,
llibert de la vida viscuda.
Crepuscles
Pagès Editors, 2026
Més sobre l’autor, ací
Metafísica
Tan clara i blanca
aquesta llum de finals d’estiu!
Tan nítides les arestes de les coses!
Negres, tan espesses, arreu, les ombres!
Ni un plomissol
en aquest blau tan fondo,
tan dens, també de no res!
Té peresa l’aire ardent i pla.
A penes un perfum de farigola exhausta.
Tot és ple d’un buit impalpable,
absència de pes,
com una vella fusta surant
damunt de la pell impalpable d’un estany
Llum de tardor
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
La vida a Roma
et rien
de Rome en Rome n’aperçois
Joachim du Bellay
La
depressió seria tornar a Roma
i
no trobar la Roma que hi vam viure.
Amic,
la depressió seria Roma
sense
Roma: carrers i places. Lliure
d’amor,
podré jurar-te que hi ha Roma
més
enllà de nosaltres, que vam viure
un
somni, i que es repetirà: que Roma
és
més que tu i que jo, que Roma és lliure
d’estimar-nos
quan calgui, i visca Roma!
Potser
hi serem feliços. Ens cal viure
per
saber-ho, i passar un estiu a Roma,
i
això no ho dic pas jo, ho diu algú lliure
que
és més que tu i que jo. Que parli Roma
per
nosaltres, amic, i intentem viure,
i
algun dia, potser, viurem a Roma.
Acròpolis
Godall Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
De
vegades, pel març
De
vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De
vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.
Kiparíssia
La
Magrana, 1981
Més
sobre l’autora, ací
(Imatge pròpia)
En una mar tancada
Som el que no som: por de fred
Tement la paraula més enllà dels estels
Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants
Les angoixes palpen la plenitud versada
Mentre l’ànim bull com l’aigua al foc
En una mar tancada
Un estiu que fuig
Una llar enreixada
L’urpa del felí amb el penúltim recurs
El vent de la nit capgira el cel
Canta la gata els silencis de grills mariners
I la mar bull com l’aigua al foc
Soc el que no soc
Recorde els morts de ma casa
Partença sense ales, de nit plegades
De dia atentes amb ulls oberts que la llum rebutgen
Hieràtics mussols de col·lecció
Interrogants insurrectes
Amb ritme de tortuga ens repetim:
Ens falta temps. Ens sobren foscors. Ens falta temps. Ens sobren nits
Com un ocell a la branca restem temorosos
Precipici insondable de la follia
Gelosia, mal o estima
Estats d’excepció. Llibres pel rescabalament
El Pont Cooperativa de lletres, 2020
Més sobre l’autora, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Canó de temps
I el temps no es desfaci
com el fil d’un cabdell llençat a l’abisme.
Czesław Miłosz
(Trad. de Xavier Farré)
L’estiu ha confòs l’alba
i els vespres,
ceps amb raïms, el blat
amb rostolls.
La llum ha eixalbat el
mur del cel,
un castell de núvols ara
blancs.
De ben lluny, un cotxe
alçava pols
i remors pels camins de
l’espera:
eren llambrecs, somnis,
ombres, veus
que porten brins i
grumolls, records.
Obre clarors el temps que
retorna,
blanqueja la paret del
present
i, tot sembrant de belles
paraules
el pedrís de la casa
d’avui,
dibuixa el rostre perdut
dels pares,
l’aroma dels capvespres
d’agost
amb delits de la terra i
del cos.
La plana de sobte s’ha
omplert
de sentors i de mandres;
les mans
de les pedres han blaït
els anys,
que tot d’una es fan
cendra i no-res.
Refer el no-res
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autor, ací
ORACLE CONTRA LA TARDOR
Pleguen els bars, apilades les cadires
al cementiri de l’estiu turístic.
El sol allarga l’ombra de ningú.
No lluny, camins endins, per darrer cop
s’oloren les garrofes i els raïms.
Marxa un pagès, repassa el forrellat
tement l’intrús nocturn a la caseta.
Se’n torna al poble, on pot parlar amb algú
durant els vespres que tothom ignora.
Qui ara es troba sol, viurà desert
l’hivern: el fil de fum vagarejant,
un paperot al remolí dels pàmpols.
Antoni Nomen
Adia Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR
Davalles la nit
i els coloms t’acullen:
parrupegen calms.
---
Un carrer estret
a l’esquerra amb ombres.
Pixats, geranis...
---
L’estiu s’atura
i espera excitat,
rugint rere el mur.
---
Intransitada,
solitària fosca.
Tenebra d’arbres.
---
Deixalles, vòmits.
Com dels ocells, emana
del món la calor.
---
Somies perdut,
roder, amerat, feixuc.
El vent et lladra.
---
Algú camina
davant teu, i tu davant.
Sou tu i l’eco.
Antoni Defez
Com dels ocells, emana del món la calor dins de La quietud de les pedres
Viena Edicions, 2004
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
