EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

divendres, 14 de maig de 2021

[A LA JUNTA DEL CAIRE, ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A la junta del caire,

arrambats a l’extrem,

instal·lats en la pèrdua,

a l’exili,

desfets.

Colgats d’eines inútils,

d’imatges,

idees,

fascicles,

papers.

Enfangats

en el relat estèril.

Exhaurits,

sense esma.

Pam a pam,

recomptem els passos desfets.

Fingirem, covards, l’extinció?

O alçarem altre cop les banderes?


Joan Tomàs Matínez Grimalt

Epigramari

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 11 de maig de 2021

TU JA HO SABIES

Hui Olga Xirinacs compleix 85 anys i 85 llibres. Celebrem-ho!!!

(Collage d'Olga Xirinacs)

TU JA HO SABIES

 

Ja ho sabies, que de palaus ja no en tenia

i ni salons ni tapissos retindrien la teva ombra.

Ni jardins amb majordoms, ni donzelles

que et raspallessin els cabells sedosos;

només les meves mans, i per tu ja eren massa.

Només paraules, i les hauries esborrat.

Quedava la profunditat de la tarda

quan pren color de foguera extingida

i les brases del jardí són sang a les copes.

Teníem copes venecianes i milers de llibres,

serveis de plata i aparadors de vori,

de tot això hi havia, les flors no s’acabaven.

Però el sol ja es ponia.


Olga Xirinacs

Una bomba al jardí

Stonberg Editorial, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

dissabte, 8 de maig de 2021

[NO VÈIEM...]

 

(Imatge presa d'ací)

No vèiem com s’agitaven els arbres

fins que un vent

ens mogué tant que va ser necessari

anostrar-nos les fulles.


Misael Arlerm

Vell país natal

AdiA Edicions, 2014

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 4 de maig de 2021

FINS A DESAPARÈIXER

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FINS A DESAPARÈIXER

 

Aquesta vora tersa, humida, túrgida:

un altre cop aquesta vora on llisquen

les paraules i es fonen. I desfer-me,

dissolt en l’aire, imperceptible, anònim,

desprès de les imatges, dels afectes.

Et creus que la paraula és gratis, vàlida

per ella sola. Quin projecte albires?

Quina és la teva estètica? Com penses

vincular-te amb el món i no parlar

de caminar pel bosc? Dius que són verdes

i fuges. Qui pogués tenir la veu

més deseixida, més distant, capaç

de copsar les anècdotes més simples,

descriure-les en els detalls precisos

i mostrar-ne el sentit profund — com qui

no vol la cosa i mantenint l’enigma.

Tot passejant, em trobo un ocell mort,

un petit rapinyaire, sense cap;

les ales, disposades a l’atac,

immòbils, rígides, i separades

del cos. Un pugilista fragmentat.

Em dic: No soc capaç de sostenir

el joc de forces que relliga els mots

i els actes, les imatges i els aguaits.

Millor no ser-hi. Com si jo pogués

triar. I dic que són verdes i fujo.

Aleshores, el buit en pau amb ell

mateix, el lloc on cessa el moviment

i on s’aturen els fluxos d’energia.

Reclòs en lloc segur, arrecerat

de la sorda tempesta que només

ocorre perquè l’altre vol alguna

cosa de mi. S’aturen tots els fluxos.

Defineixo una asímptota en què els mots

pengen d’un fil. No arriba l’aire. Poso

a prova la incertesa d’una llum

que parpelleja sola i en silenci.


Josep-Anton Fernàndez

L'animal que parla

Proa Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 1 de maig de 2021

[BALLAVES, I JO ET VEIA DESPULLADA,...]

 

(Naixement de Venus. Botticellli.)

Ballaves, i jo et veia despullada,

no en la penombra roja de la pista;

anava nit enllà la meva vista:

ja reies al meu llit, blanca, oblidada...

 

Sentia que el teu cos de divuit anys

se m’obria calent com un bressol,

i que no dormiria mai més sol,

envilit per malsons i desenganys.

 

Ballaves, i el teu cos em prometia

el tendre acolliment on he tastat

el sabor més gustós de la bondat,

un delit que derrota la ironia.

 

Ballaves, tota llavis, oferint

la veritat oculta de l’instint.


Pere Rovira

El joc de Venus

Edicions Proa, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 28 d’abril de 2021

EL DIA QUE VA MORIR GROUCHO MARX

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL DIA QUE VA MORIR GROUCHO MARX

 

Tu venies d’un temps i d’un espai

que encara no existien per a mi,

un continent sencer per descobrir,

un Eldorado com cap altre mai.

Jo no era, potser, més que un illot

entrevist en la boira del matí,

una terra sense herbes per collir,

una garriga pàl·lida, un ermot.

Flotant damunt un temps incandescent,

ens vam entretopar com rais en guerra

i, gronxats per les ones en el vent,

vam sentir tremolar el fons de la terra.

Els focs ratllaven tot el firmament

quan l’illot ancorava al continent.        


Miquel Desclot
Despertar-me quan no dormo
Edicions Proa, 2021
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 25 d’abril de 2021

EL SUÏCIDI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL SUÏCIDI


El suïcidi
no t’ha sortit bé.
La buidada de blísters
t’ha fet caure de la cadira,
i estirada a la catifa
sents la impotència de
l’escarabat de panxa enlaire.
T’arrossegues per terra com un cuc
fins al sofà
on inventem un mecanisme
amb coixins
per passar del terra al sofà
i del sofà a la cadira de rodes.
Em parles d’humiliació
i de ganes de morir.
La resta del dia dorms
mentre rento els teus plats,
frego el teu terra,
estenc la teva roba i
fullejo el teu diari en aquest idioma
que entenc ben poc.

Laia Carbonell

Finlàndia

Editorial Galerada, 2015

Més sobre l'autora, ací

dijous, 22 d’abril de 2021

CHECK IN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CHECK IN                                         

                                                            [Registre d’entrada]

Ara no sabria dir el meu nom perquè el duc davall la pell

com a empremta d’un naixement erràtic.

Ara que el meu cos s’ompli de silencis buits

i entrellums no nascudes, temorós de futurs naufragis,

m’endinse en un horitzó de temps insomne.

Ara, dic, comence a caminar

llepant-me com un caragol empastifat.

 

                           [Iniciaré l’escriptura d’un diari de derrotes.]

Jesús Giron Araque
Hotel
Ajuntament de Mislata, 2019



dilluns, 19 d’abril de 2021

[SOLEDAT EN LA MIRADA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Soledat en la mirada

que ens encercla el món,

quan el color és límit de les formes,

quan intangibles en els nostres ulls

els cossos són figura.

 

Som immaterials en la mirada

que ens troba,

certesa de la carn i del reflex

de la llum missatgera.

Berna Blanch
Incorpòria
Ed. Tabarca, 2007
Més sobre l'autor, ací

divendres, 16 d’abril de 2021

[GUARDES, GELÓS,...]

(Imatge pròpia)


Guardes, gelós, al càntir de la vida,

l’aigua secreta de la qual no beus,

malgrat la set que saps que tant la vol.

Potser esperes el miracle que faci

de l’aigua un vi magnífic i et celebris,

quan els teus somnis no siguin com fotos

dormint en un catàleg de viatges.

Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol.


Joan Callau Fortuna

Com l'hora blava

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 13 d’abril de 2021

HAPPY END

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

HAPPY END

 

La nostra carn contra el quitrà
estampant a l’infinit els nostres noms
i la carretera                   fracturant-me
amb el gasoil amb què em perfores.

I els teus motors dins el meu cony
propagant l’adolescència, vastitud
amb què ejacules tot l’Amor,
tota la còlera del món, contra el quitrà,
sentenciant el final d’aquest viatge.

Tu i jo! La temeritat del jovent
idolatrada a la cuneta, enravenada
a la impotència de dos cadàvers
mirant-se, un davant de l’altre,
l’eternitat als ulls, immòbils,
devorant-se pel silenci
20 segons després de l’accident.

Tu i jo! A l’horabaixa que declina,
just al cim: la plenitud. Ajuntant
els nostres dits, grocs, de nicotina.
Tu, el continent, la glòria. Jo, l’arxipèlag
colonitzat fins les marees. I l’espai
que es deforma davant nostre
adherint-se al llegat que hi deixem:
misericòrdia en massa
per dues icones pubescents.

La nostra carn contra el quitrà
celebrant-nos, a tu i a mi.


Paula S. Piedad

Afàsia

Adia Edic ions, 2020

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 10 d’abril de 2021

[AVUI HE CAMINAT PER LA BORDA]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AVUI, he caminat per la borda.

Tot l’univers em parlava de tu.

Llàgrimamar.

El gel es desfà.

Com es desfà la vida.

No hi haurà naufragi.

Arribaré a bon port.

Refer, si cal, la travessia.

He d’aprofitar que m’estimes per estimar-te igual.

La nit, amb llum, no es veu.

Òxid!

Pintura de vaixell de llavis.


Lluís Roda

De l'ànima

Bromera Edicions, 2006

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 7 d’abril de 2021

CONTRICCIÓ

(Imatge pròpia)

CONTRICCIÓ

 

He parlat del mar algun dia, dels deserts que separen els oasis, de les terres altes de soledat i de l'arc celest ple de sal. Paraules i paraules.

Tot això és inconsistent, i ben parcament m'ha servit per a commoure el cor dels hòmens o intentar tendres idees. Visc en un país menudíssim poblat d’inquietuds sense traces i errades reiterades, elementals.

Els hòmens com jo es confonen, parlen molt amb falsos espills mentre el curs dels dies limita el blablablà del desig.

Ells no identifiquen mai les certeses, igual que jo, ni reuneixen els llavis i les aigües, perquè el temps no és un remei perfecte. Sóc un insecte que juga en les cartes.


Vicent Berenguer
L'home no confia en la ciutat
Ed. Bromera, 1996
Més sobre l'autor ací i ací.

diumenge, 4 d’abril de 2021

INICI DE CURS

(Imatge presa d'ací)

INICI DE CURS

 

Em refaig i em contruïsc,

m’alce i em reconec:

un nou curs comença

i s’imposa l’àrdua tasca d’alçar

de nou l’edifici.

 

Desaprendrem els camins,

prepararem les motxilles:

una llibreta buida,

il·lusió encuriosida

i una travessia per horitzó.

 

La terra ferma ens fa l’adéu,

Despullat de tot, m’embarque sol,

Veuré créixer nou fullam.

En mar per l’etern esdevenir, un curs.

Onades i vents, sigueu-me favorables!


Alexandre Bataller

Llibre del professor

Bromera Edicions, 2013

Més sobre l'autor, ací

dijous, 1 d’abril de 2021

AERÒLITS

(Imatge no identificada presa de la xara)

 AERÒLITS


Valora els ocells de les teues idees.

-

Tots portem un taüt sota el braç.

-

El meu rostre solcat d'arrugues, què dic!, de cicatrius.

-

Soc tot llavis quan calle.

-

Jo no soc un somiador. Soc un cercador de somnis.

-

El dolor és el laboratori del poeta.

-

La poesia és un vòmit de pedres precioses.

-

La humanitat és el mètode de Déu.


Carlos Edmundo de Ory
Aerolitos
El observatorio Ediciones,1985

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

dilluns, 29 de març de 2021

[ÉS LA VOLUNTAT LA QUE ESGLAIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

és la voluntat la que esglaia

 

la por d’obrir la porta

als somnis arraconats

 

o la por de tancar-la

per sempre més


Consol Martínez Bella

Ingravideses

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autora, ací

divendres, 26 de març de 2021

[EL XIULET TRANQUIL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El xiulet tranquil del tren allargava,

lentament,

la distància entre els dos silencis.

 

L’andana tancava,

benèvola,

la cicatriu del comiat.

 

L’oreig de la nit s’enduia el bitllet de tornada.


Aureli Trujillo Cabezas

A l'ombra de les paraules

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací


dimarts, 23 de març de 2021

ARA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ARA

 

És el moment de posar ordre a les coses,

de fer inventari sense temor a la revolta

                                                                  del cor.

 

És el moment de deixar d’actuar a batzacades

i de llançar les paraules al vent.

 

És el moment de renunciar a sentir grinyolar

                                                                la nostàlgia.

 

No es pot despullar el silenci.


Jaume Suau Castro


Ulls de cugula

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

divendres, 19 de març de 2021

PUNT DE PARTIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PUNT DE PARTIDA

A J. R. M.

Aquest agost estrany toca bressar

l’estiu damunt el matalàs de la por.

Tot el que tens és al marc de la finestra:

sostres industrials de grava, tubs de metall,

sol esquerdat en vidres i aluminis.

Llegim el diari —cada dia en surt un de nou,

es veu que més enllà passen coses— i també

ens llegim, entre línies, la veritat als ulls,

clavada com burxes fins al moll de l’os.

No compto síl·labes ni versos, encara;

només compto silencis que s’entenen

i l’incert temps que hi deu haver entre

el palmell de la mà i i la punta dels dits

que ja encalcen la posta de l’horitzó.

Mentre et servo l’alè des de la butaca,

corro a obrir l’armari dels endreços:

era tan sols ahir que em cantaves

conillet a amagar, la llebre és a caçar?

És ahir o ara mateix que la llenya

crepita al mossec del raïm i l’arengada

un matí de festa i pluja al terròs?

Lentament, respiro el foc de la tarda:

voldria una agulla trencada al rellotge,

voldria sentir aquella cançó d’un soldat

que no va tornar de la nostra guerra

i d’un altre que baixava la font del gat,

voldria...

Tens la veu de cendra.

Però encara te m’atanses i em dius:

És avui, que has après, conillet,

que la llebre sempre és a caçar?

 

No espereu guanyar-la si no és amb balsàmica paraula.


Helena Rufat Casals

Les certeses

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autora, ací


dimarts, 16 de març de 2021

SILVESTRES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SILVESTRES

 

Per fer-se límit
el so
i fissura
la mirada,
reculàrem a la cova
a pastar-nos el rostre,
a tancar
amb pedres
els ulls.

 

El foc
mai no calla,
però la boca
sucumbeix al silenci
i cada vegada,
agra
amb color de mora,
ens taca
les mans.


Lucia Pietrelli

La terra alta i altres llocs

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

 

dissabte, 13 de març de 2021

LA CALIMA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA CALIMA

 

Un estiu aspre de cal viva solca el cel ras de la cambra

una cremor densa i grossa que espesseeix l’aire

una urpada abjecta que rebla les ungles

a la mà inepta que cerca les tecles

i excoria els dits de xafogor incerta

 

Havia esperat un càntic d’alè sonor, un balbuceig d’himne

un ritme viu de pluja estival

un galop de cavalls, una vibració intensa

i no aquesta calima pesant de pedra al sol en l’escullera

no aquest ròssec de roca corcada entre les aigües

aquest esquitx salat de tinta inhàbil en un llenç sense pintar

 

Atònita i muda respires viaranys sense perfil ni figura.


Carme Rufino i Bey

La guerra d’Hècabe

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l’autora, ací