EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dissabte, 30 de juliol de 2022

ELS POETES

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

ELS POETES

 

Els poetes ingenus, destructors de castells,

els poetes experts constructors de proeses.

Els poetes s’inventen la raó de no ser,

els poetes desdiuen les raons de la vida.

Són com esvelts xiquets, acostumats a créixer,

viuen de la ignorància suprema de l’oblit,

neguen l’instant real perquè real és l’altre.

Volen ser com Rimbaud perquè Rimbaud és salvatge.

Parlen de Joan Navarro i Josep Lluís Bonet,

expliquen metafísiques i consonants sonores,

compren llibres que diuen el que no haurà de ser,

crien plantes exòtiques en gran testos de fang.

Creuen que són més lliures si hi ha algú que els acusa,

però, a la fi, retornen isolats i frenètics

a revelar secrets que ningú no diria.

Són dolços i salvatges, perquè el destí no vol

que somien deserts i cavallers d’arena.

Els poetes vigilen el futur que s’acosta,

inscriuen el seu nom en un paper de seda

i el cremen en vaixells d’alquimista rebec.

Són pecadors altius de tants sants que es pretenen.

¿Qui me’ls acusaria si són ells els senyors

dels glatits enigmàtics que respira la vida?

No comprenen el temps com una cosa estesa:

és un espill rodó que no limita amb res.

Vivim l’eternitat només en l’instant d’ara,

electritzats de dubtes retornem al miracle

de veure’ns dibuixats dins de l’espai mistèric.

Els barruguets protesten quan el silenci s’infla

Com les bambolles d’aire en l’aigua de la font.

Retafiles de versos que no ens menen enlloc,

Il·lusòries mestresses arrangen cadafals.

Volem que siga inútil, perquè res no té preu,

volem que siga immens, perquè immensa és la vida,

que s’escampa amorós, perquè amorós és l’home.


Salvador Jàfer

La barca del temps dins de Produccions ansietat (1970-1988)

Ed. Tres i quatre, 1988

Més sobre l'autor, ací i ací

dimecres, 27 de juliol de 2022

ENTREGA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Entrega

 

Entrar al mar de costat és com morir

si morir fos conjunt, i no arbitrari;

Si morir fos entrega, amistat, lluita.

Deixar que el mar m’empassi com a tu

és un gest que voldria que comptés.

Em dono amb convicció de no ser més

que tot el que travessa l’aigua freda:

pedra, gavina, nen i boia groga.

En l’instant que ens desfem en les onades

oblidem el que érem: és l’entrega

d’una vida en favor del riure etern

d’allò indefinible, que ens escup

i més tard ens empassa. Jo ja em dono

sense tenir cap dubte que si mai

torno a sortir de l’aigua estarà bé,

i que si no ho faig més també està bé.

Saber que ho sents com jo, tot a guanyar

o tot a perdre, em fa estar convençuda

de no ser gens estranya ni especial.

Aquest cop en sortim, de la negror

mig fluorescent del mar en plena nit.

 

Tu com jo som bitllets de carroussel

que salats i borrosos continuen

valent per una vida. Els gastarem.




Clara Ballart Lladós

L'aigua entre les coses

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 24 de juliol de 2022

ESPURNA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPURNA


Encara sent i em trobe escalf a dins

després de despenjar vestits antics

i d'embolcallar els peus amb parracs

quan les botes calia abandonar.


Em tremolen els ossos de vertigen

davant la mort i el buit que ens fa sonar

travessats d'intempèrie amb esplín,

però encara som més que fulla a l'aire


arrossegats, perduts d'indiferència...

Voldrem ser suc de fruita i tast de mel,

amb voracitat pels dies i sols,

com lluna en la foscor, mos delitós.


I per mi poden caure les cuirasses,

les seguretats de cada antifaç,

que caiguen totes les corfes dal foc,

ni estrellats ni esquelet davant fervors.


Tant de bo el brill encés dels ulls s'escole

només després de fer del teu cos flama,

per gravar-te la pell amb pigues noves,

ser espurna i delit, ser-te company.


Eduard Ramírez Comeig

dins de Mostra de poesia Alfara del Patriarca

Ajuntament d'Alfara del Patriarca, 2022

Més sobre l'autor, ací



dijous, 21 de juliol de 2022

POEMA AMB DATA (CXVII): [DE LA LLUNA QUE NO SE'N PARLI MÉS...]

(Imatge pròpia)

De la lluna que no se’n parli més.

Mite caigut aquell 21 de juliol

quan aquells llunàtics van clavar-li una bandera estrellada.

Dels eclipsis que se’n digui ja només el necessari:

vulgar coincidència, repetitiva, repetitiva, repetitiva.

 

Quan de reüll, en mirar-los,

ens tornem cecs, ja és això: la fi del món.

 

Biel Barnils Carrera

Capcorestómac

Témenos Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 19 de juliol de 2022

[PER QUÈ, DONCS, ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


¿Per què, doncs, malgrat tanta suor damunt la terra

i tant d’esbraonament de primavera

sempre treu flor la mort com negra oronella?

 

¿Per què, doncs, veig, debades, una senalla d’estrelles

que em parla de tu, en l’ampla nit estesa?

 

Molt aviat, seràs, però,

les ales de l’ametller i les arrels de la cadernera.

[Fragment]





Pere Suau

Cors artesians

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací i ací



diumenge, 17 de juliol de 2022

ELS PRATS LLUMINOSOS

(Imatge pròpia)

Els prats lluminosos

 

Verdegen els camps de blat i és com si, cada matí,

els ocells que refilen hi afegissin la pàtina daurada

que demà passat serà d’aquells prats tan lluminosos,

talment qui acarona l’ossada dels anys i els ulls

se’ns baden per destriar coses mai vistes.

Vents benignes sacsen la massa daurada,

entre muntanyes blavenques. Recorda’m

la història sobirana del blat, i també voldria

saber com és que tanta llum ve de segles,

intacta, d’un gran sol desentès de la maldat dels homes.


Valentí Puig

Els prats lluminosos

Proa Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací



dijous, 14 de juliol de 2022

COMO UNA CRUZ / COM UNA CREU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COMO UNA CRUZ



Y todo se reduce

a esta humedad

que sangra en los cristales

y al eco de unos pasos

que llevan sobre sí

todos los pasos.

A la piedra

donde aprendí a amolar

mi condición de daga

y la herencia que el tiempo

fue dejando caer

como una cruz

sobre los pastizales.

Y todo se reduce

a esta ansiedad

esta obra sin fin.

 

---

 

COM UNA CREU

 

I tot es redueix

a aquesta humitat

que sagna als vidres

i al ressò d'uns passos

que porten sobre si

tots els passos.

A la pedra

on vaig aprendre a esmolar

la meva condició de daga

i l'herència que el temps

va anar deixant caure

com una creu

sobre les pastures.

I tot es redueix

a aquesta ansietat

aquesta obra sense fi.

 

Lizette Espinosa

Humo 

Editorial Bokeh, 2019 

Més sobre l'autora, ací i ací  

 

[Traducció al català feta per mi] 

 

dilluns, 11 de juliol de 2022

[AHIR LES PAPALLONES EREN TAQUES DE LLUM...]


 (Imatge pròpia)

A Isabel, morta als tres anys,

seduïda pel misteri de l’aigua

 

Ahir les Papallones eren taques de llum

fent equilibris

sobre els fils invisibles de la primavera.

 

Ahir els infants del meu món

eren com una lluna creixent

que tanca els ulls i somriu juganera.

 

Ahir en el prat del record

passejava, entre d'altres,

la seua tendra mirada riallera.

 

Tot era ahir. Tot era.

 

Rosa Serrano

Paraules de vides

Edicions Bromera, 2000

Més sobre l'autora, ací 

divendres, 8 de juliol de 2022

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

(Immortal. Liang Kai)

 

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

 

Davalles la nit

i els coloms t’acullen:

parrupegen calms.

---

Un carrer estret

a l’esquerra amb ombres.

Pixats, geranis...

---

L’estiu s’atura

i espera excitat,

rugint rere el mur.

---

Intransitada,

solitària fosca.

Tenebra d’arbres.

---

Deixalles, vòmits.

Com dels ocells, emana

del món la calor.

---

Somies perdut,

roder, amerat, feixuc.

El vent et lladra.

---

Algú camina

davant teu, i tu davant.

Sou tu i l’eco.

 

Antoni Defez

Com dels ocells, emana del món la calor dins de La quietud de les pedres 

Viena Edicions, 2004

Més sobre l'autor, ací i ací