EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pas. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de juliol del 2026

ESTACIÓ DE PAS

 


(Collage d'OLGA XIRINACS)

Estació de pas

 

[Fragments]

 

Una ànima sempre viu a cegues i no hi veu només que pels ulls d’una cara.

---

La natura, amb la seua abundor, destina elsuns a la misèria inicial i els altres al benestar des del començament.

---

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes.

---

La soledat, quan és imposada, mata.

---

L’amistat és com l’aire i l’aigua: ens donen vida i ens hi podem deixar anar confiats si respectem el medi.

---

Veure l’univers buit fa una tristor com de mort abançada.

---

Néixer és una fatalitat. Una imposició. És l’inici de l’esclavatge i el camí de la mort.

---

Ningú sabrà què hi ha, tan bell, si no podem contar-ho. Però ho farem.

---

Compartir és més fort que trair: és positiu.

 


Olga Xirinacs

Estació de pas

Ed. Ganzell, 2024

Més sobre l’autora, ací i ací


dilluns, 19 de juny del 2023

ECLESIASTÈS

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Eclesiastès

 

Ens mirem fins a l’extenuació,

fins a omplir-nos el cos de llagues.

Benvingut el dolor que degota incansablement

i ens forada la pell. Tots els rius corren al mar i el mar

no s’omple. Ens bevem fins a l’extenuació, però la set creix

amb cada marea que ens llança contra la sorra de la nit. Letal

com un somnífer, em llisques saliva endins i m’adorms les paraules.

La mort no deu ser massa lluny d’aquí: si acuitem el pas, aviat hi arribarem.

 

Gemma Gorga 

El desordre de les mans

Pagès Editors, 2008

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 26 de novembre del 2022

CAMINOIS

 
 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 CAMINOIS


Camps i terres obertes.
Quarteres de secà
entre rocs i pinassa.
Sempre invitant al pas.


Senders perduts. Bosquina.
Xalets, carrers, asfalt...
Nous croquis, murs que priven
l’infinit dels teulats.


Ahir, i avui. Recorda’t
quan tornes a encetar
el mateix camí atàvic
que és físic i és mental.

 


Jordi Julià

Elegia d'agost

Edicions Saldonar, 2022 

Més sobre l'utor, ací