PRIMER DIA D'ESCOLA

(Imatge pròpia)

Primer dia d'escola

 

          ...y pobre hombre buscando a Dios entre la niebla.

                                                              Antonio Machado

Per molt que hages canviat

les vambes per sabates de vestir,

els pantalons curts, plens de butxaques

per d'altres llargs i ben planxats

les samarretes destenyides per camises de batista

de vint-i-un botó, la bossa dels llibres

per la cartera, la llibreta de notes

pel llibre de graus i el llapis de colors

rentables pel guix sense pols,

en el fons ets el mateix encara:

un ressagat desvalgut

que intenta desesperadament

de traure l'entrellat de tot. 

Sam Abrams

Into Footnotes All Their Lust.  Tot el desig a peu de plana

Editorial Proa, 2002

Més sobre l'autor, ací

LA MEMÒRIA I EL MAR

(Imatge pròpia)

LA MEMÒRIA I EL MAR

A Irene i a la memòria de Jordi

I ara la mar i el mar... Jove he sortit a veure’ls:

submisa als meus turmells, que primer toca amb llavis

de viva fredor blava i després amb flors blanques;

orgullós d’antics ferros, veloç d’anells perduts,

cercant els hipocamps amb llargs fuets solars...

Jove he sortit a veure l’ampla estrofa marina,

oh jove la meva ànima sense pes de campana

i amb la darrera puja escrita amb cicatrius!

Canto metamorfosis. Xiscla, gavina! Enterro

a la sorra daurada la meva copa d’ombra.

Em segueixes esvelta de la pluja dels anys,

dona que cures d’home l’home de focs diversos

portant-li la gran pau de l’olorosa fusta,

pujant vers els seus ulls la son plana de l’oli,

posant a les balances el vil·là del somrís...

Vine, amor espigada, a compartir l’octubre!

Agustí Bartra

Els himnes (a cura de D. Sam Abrams)

Ed. Proa, 2020

Més sobre l'autor, ací

CAPELLA REIAL A GRANADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CAPELLA REIAL A GRANADA

Les figures jacents de Juana la Loca 
i Felipe el Hermoso, feixugues pel son 
al cadafal de carrara esculpit per Ordóñez 
el 1520, catorze anys 
després de la desavinent mort del rei, 
trenta-cinc abans de la fi patètica de la reina. 

Els dits d'ell preguen mentre acaricien l'espasa, 
símbol d'una ambició grollera i implacable; 
les mans d'ella preguen mentre aferren el ceptre, 
la seva darrera i feble pretensió de dignitat. 

I, tanmateix, una mirada més atenta revela 
la passió de l'artista per la veritat oculta: 
aquestes marmòries efígies de marit i muller 
giren el cap mirant en direccions oposades. 
Ell menysprea la dona amb qui es casà per raons d'estat 
mentre ella ignora l'home que assassinà 
a poc a poc l'amor esbalaït que li duia. 
Un gest privat en pedra pública.

Sam Abrams

6 poemes

Aula de poesia de la Facultat de Filologia de València, 2003

Més sobre l'autor, ací