EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boca. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 de juny del 2026

[UN MURMURI DE TERRA EIXUTA...]


(Imatge pròpia)

Un murmuri de terra eixuta em nua

el ventre, com si qualcú hagués calat

foc a la gargamella o em trabucàs

tot un turó d’arena dins la boca.

Els meus fluids es filtren pels clivells

de la carn, aquest cos ja no és massís,

començ a perdre el coratge i m’alluny

cap a mons ignorats allà on adollen

harmonies i estels, un lloc més càlid.

 

Bernat Nadal

Una passió confidencial

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 5 d’octubre del 2025

L’EDAT ÉS UNA XIFRA ADMINISTRATIVA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’EDAT ÉS UNA XIFRA ADMINISTRATIVA

 

Dormo deu hores,

recomptes paral·lels.

Retardo tant com puc el moment de

baixar

els quatre pisos estrets d’escala infame.


Tanco amb clau fent les tres voltes,

amb contrapunt de cadeneta.

Em llevo amb les mans encarcarades

d’aquest fred de pis sobrevalorat.

La boca cada dia em put més

i no hi ha fluor que ho amansi.

No em tenyeixo.

Guardo els bitllets dins sobres reciclats.

Per sopar, mitja magdalena

sucada amb tel de llet

com qui protegeix records.

 

A la caixa per pagar una dona m’etziba

«es que son noventa y seis años ya».

I sense el cabàs de l’edat

també que passi, no tinc pressa.

M’ha visitat la veu aguda de la iaia dins l’orella

i a la mirada, un altre tel.

Em fixo en les nostres compres:

iogurts, llet, ous, galetes.

Tant de bo ens separés un paquet de condons!

Però se’m caduquen,

com els iogurts, la llet, els ous i les galetes.

 

El proper matí entre setmana

davant les neveres dels làctics

li donaré el meu telèfon fix.

 

Eva Ortega Puig

Clavells, digueu

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 22 de desembre del 2024

RENTADORA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Rentadora

 

El dia que morires em vaig comprar una rentadora.

En obrir la porta

se’m mullaren els peus,

l’aigua m’agafà per sorpresa.

Ja ho saps, rius blaus em recorren el pit,

la mar se’m desborda a la boca.

Fou aquell cop, mirant la mar des de l’escotilla de la rentadora

entre el sabó i els draps bruts,

que vaig saber que t’havia arribat l’onada.

A l’instant, vaig ficar les mans en l’aigua ensabonada,

et vaig cercar debades entre la roba.

Vaig plorar amb la boca

amb les orelles amb el llombrígol,

vaig plorar amb les mans amb tota la pell.

D’aleshores ençà, rius morts em recorren les venes

i tinc una rentadora nova.

 





Leire Bilbao

Scanner

Ed. Susa, 2011

Més sobre l’autora, ací

dissabte, 4 de maig del 2024

AVANTSALA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AVANTSALA

 

Serà que passen els anys

amb vent passen

vent que fa passar les pàgines

com vol

 —mentre intentava llegir allà

seia com un indi sobre una roca

el llibre anava boig

la llum corria boja a amagar-se dins la nit

clementíssima

 

Meus deus que feia una por

sentir

les muntanyes del nord de l’illa

on

animals no domèstics

miren des del final

 

La mirada salvatge

té un to

de mirall d’un secret

de nuesa i paradoxa

clement clementíssima

 

Oberta tant la rialla de la més àngela

que li veia una flama d’or puríssima

a la campaneta del fons

de sa cova boca

 

non cupe vampe aquesta vegada

clara aurora de pobles

somiats grecs i amants

on en barca vira l’amor

s’encalla a l’escull de meus dits

_juro que tinc aigua de sentiment

que omple camins

 

viure sí

viure

pega grega

ambre dels pins

als peus

abans de sortir a escena

ballar fins a ser

atzavara rossíssima

somnis ràpids

 

jo no soc cap déu

però tu tampoc


Anna Enrich

Paüra

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací


diumenge, 12 de novembre del 2023

[LA PELL D'UNA LLÚDRIGA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 la pell d’una llúdriga

tapant-te els ulls

se’m desfà         a la boca

 

regalimes nord

els malucs oberts,

el sexe ferm

en sentir-te udol i llop

 

Anna Campillo

Udol i llop

Pagès Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací  

 

divendres, 11 d’agost del 2023

SOMIO AMB LES PARPELLES PLENES DE FUNÀMBULS


(Imatge no identificadaa presa de la xarxa)

Somio amb les parpelles plenes de funàmbuls

 

Vas baixar del tren

A ritme de blues regurgitat

Espargint monosíl·labs,

Bufant un vidre pàl·lid,

Tímid de vellesa prematura:

Amb el re-fer del des-fer

A la boca


Anna Campillo

Trencadissa

Editorial Trípode, 2022

Més sobre l’autora, ací

dimarts, 16 de març del 2021

SILVESTRES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SILVESTRES

 

Per fer-se límit
el so
i fissura
la mirada,
reculàrem a la cova
a pastar-nos el rostre,
a tancar
amb pedres
els ulls.

 

El foc
mai no calla,
però la boca
sucumbeix al silenci
i cada vegada,
agra
amb color de mora,
ens taca
les mans.


Lucia Pietrelli

La terra alta i altres llocs

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

 

dissabte, 29 d’agost del 2020

MÍNIMA PARA UN MALABARISTA

(Imatge pròpia)


MÍNIMA PARA UN MALABARISTA

Opuesto a lo que algunos
puedan pensar o escribir,
la poesía sirve para profanar.

Y este verbo es mucho más
          que sacar la tierra de los muertos,
o llegar hasta el tú después de excavar en el yo,
                              o espiar por la rendija del paraíso.

Profanar es habitar el silencio
                 para darle forma de boca roja.

---
MÍNIMA PER A UN MALABARISTA

Contràriament al que alguns
puguen pensar o escriure,
la poesia serveix per a profanar.

I aquest verb és molt més
           que traure la terra dels morts,
o arribar fins al tu després d'excavar en el jo,
                               o espiar per l'escletxa del paradís.

Profanar és habitar el silenci
                  per a donar-li forma de boca roja.

Yirama Castaño Güiza
Flor del espinillo. Colección
 Municipalidad de Curuzú Cuatiá, 2020 
Més sobre l'autora ací i ací
[Traducció pròpia]

dijous, 20 d’agost del 2020

[ICS]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
[ICS]

Crucifixada al llit
comence a moure’m de pressa,
més de pressa,
molt de pressa,
fins a notar la velocitat de la llum,
fins a rebentar-te la pell,
fins a despertar del tot,
fins a tornar-te dur com una pedra,
fins a reconstruir una boca fecunda,
fins a foradar els crits,
fins a ofegar-nos en la nit,
fins que t’aprengues de memòria
que el meu cony té la mida exacta
de la teua mà.

Raquel Casas
Vessar el càntir
Viena Edicions, 2020
Més sobre l'autora ací i ací

dilluns, 29 de maig del 2017

[LA TEVA BOCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La teva boca, espiral 
de dolls de coure i joc, 
se centra en mi; 
els rovells celestials ens 
anomenen, quan les nostres
       veus-misteri 
arrenquen pèls al vidre. 
Separats, avancem per camíns 
veïns, on cel i brau, batejats
       amb forques,
       somriuen; 
sento prop el teu lluny, 
un raig m'acarona tranquil.


Miquel de Renzi
Tres fan la centena
Edicions del Mall, 1978
Més sobre l'autor, ací