Hui Olga Xirinacs fa 86 anys. Per molts i bons anys, Olga!
«Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit». Així va definir el poeta Carles Hac Mor aquest terme inventat per ell. Aquest poema és un homenatge a Olga: un prèclum fet per mi d’un poema que Olga encara no ha escrit.
JARDÍ AMB ESTÀTUES
He volgut tornar al temps de la meva infantesa
i m’he trobat en un jardí d’estàtues que no em somriuen
(ben sé que tot temps passat és un jardí d’estàtues).
Repenso aquells moments llunyans,
ara dèbil llum, pàl·lida llum que aombra silencis.
Ai jardí sense ocells!* A cada cantonada, un gest
que es perd rere el sol de la tarda, lentament.
A cada flor, una veu que es marceix
en un silenci de pedra demanant vida.
Troanes i baladres adornen fredes primaveres
en aquest imperi de senzills monòlegs.
Aquestes estàtues guarden l’arquitectura d’un secret
que jo, exhausta, maldo per no oblidar;
potser no caldrà afanyar-se molt a restaurar-les:
els records com la pedra no són dòcils.
---
*Ònix i níquel (1934). Joan Llacuna
Jesús Giron Araque
Prèclum
Tabarca llibres, 2022
Entrades
