(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AMFÍBIA
Com la salamandra que habita el toll
d’aigua clara, m’enllito
entre els líquens flonjos del
desamor.
Com la salamandra obro
drenatges balsàmics i curatius
als peus d’un déu mimètic i calcari
que m’oculta del món.
Amfíbia i extenuada, llenço
pellofes de memòria
a l’obaga on hivernen les paraules.
Montserrat Butxaca
Amfíbia
Viena Edicions, 2020
Més sobre l'autora, ací
Entrades
