EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Callar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Callar. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de febrer del 2026

ATENAS / ATENES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Atenas   

 

BÁRBARO del Oeste, layetano,

sintiéndome deudor, agradecido,

yo también he venido a distinguir

la línea recta de la línea curva.

Ágora... ¡La palabra, la palabra!

Propileos... ¿Merezco lo que ocurre?

¿Quién me levanta? ¿Quién pone en mis ojos

esta luz de la luz? ¿Quién me conmina

a callar y a decir a un mismo tiempo?

Acrópolis... La altura más humana.

Alzado, luminoso, enceguecido, lúcido,

cómo podré dar gracias lo bastante.

 

---

 

Atenes   


JO, bàrbar de l’oest, de Laietània,

que em reconec deutor, molt agraït,

també he vingut a fi de distingir

la línia recta de la línia corba.

L’Àgora... La paraula, la paraula!

Els Propileus... Em mereixo el que passa?

Qui m’enalteix? Qui és que em posa als ulls

eixa llum de la llum? Qui és que em commina

a callar i a parlar a un mateix temps?

L’Acròpoli... L’altura més humana.

Enlairat, lluminós, encegat, lúcid,

com podré dar-ne gràcies com cal.

 

Enrique Basosa Pedro

Mapa de Grècia

Pagès Editors, 2021

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Josep A. Vidal]

dilluns, 19 de gener del 2026

[AIXÍ COM S'ESCAPA LA LLENGUA...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Així com s’escapa la llengua

com la sorra sota l’onada

que no recula no s’escapa

així com s’escampa la parla

com la llum de la matinada

que no diu ni tampoc parla

ni sap la llengua dels humans

així també un seu dolor

a casa a la cabana i al repòs

es van perdre sota l a boira

la casa la cabana i el repòs

endins del bosc sota la boira

hi ha alguna cosa que no va

alguna cosa torta que se’n va

així que intenta fer-se’n càrrec

alguna cosa que és en va si hi va

i prova de copsar-la

així com totes les arrels

que s’allunyen un tros i més

sempre una mica per dins més

així tot el que diu es torna vague

se’n va li fuig i és fum

s’amaga de la flama

i diu se’n va i ve com fum

com ve la pluja i se’n va

de les muntanyes a les valls

la pluja destralera

i va fent i traient tot l’aire

dels nabius i l es vespes

dels fongs i de les nespres

la pluja consentida

de trons llampants

quan diu tot el que diu

que no pot ser res més que baf

per què és per dins una fugida

que no recula

calla.

 

Albert Balasch

Això, la pedra. Últim  quadern del frau

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 7 de desembre del 2024

AFERRAR-SE AL VENT AMB LES DENTS


(Les  filadores. Velàzquez)

Aferrar-se al vent amb les dents


El que no hi és no es pot tocar,

però et pot mossegar. Tantes coses parlen

quan callen. El rostre del capitell del claustre

està enfadat, com si li retragués a l’escultor

haver despertat la pedra.

La catedral, imponent buldog a l’aguait

que guarda la casa de l’amo, i aquest blau

gentil que fa del cel una porcellana tan fràgil.

Respirar és vidriós, un miracle imperceptible

i no te n’adones, la vida et tapa la vida.

De vegades hi ha esperança, petita flama

que encén una cigarreta i la punta titil·la,

estel fugaç a peu pla; demana un desig.

El que no hi és no es pot tocar, però

pot mossegar-te: ofereix-li el coll, i l’ànima.

Sigues el comentari d’aquell avi embadalit

davant Les filadores de Velázquez:

Pots veure-hi fins i tot l’aire, i això és dificilíssim.



Anna Bou Jorba

Aferrar-se al vent amb les dents

Godall Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací


dilluns, 29 de maig del 2023

SOMNI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Somni


Idènticament que callar, respondre.

La peça que conviu de pressa

amb la separació de dir;

tot tan a punt de l’ara

que la grandària en surt ben tota.

L’essència avança de recules cap al món:

l’ofec idèntic

a respirar

que va dant somni a tot.

 

Xevi Pujol i Molist 

Poblament

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

 

dijous, 22 de juny del 2017

APRENDRE

(Il·lustració que acompanya el poema, realitzada per Jesús Placencia)
APRENDRE

El canvi 
d'estació. No cessarà 
l'orquestra -no és possible fer callar 
la seua melodia-. Escolta. Escolta potser puguen dos tristos ballarins 
finalment 
compassar-se. Balla tu. Balla tu balla balla
                                                                -si abans 
t’aferrares
ara et desprens-. Balla tu i mentre balles 
aprén el que diu –la cosa que canvia 
no mor- aprén 
el que diu
la cançó de la tardor: 
                                  la cosa que canvia 
no mor.

[Traducció del castellà feta per mi]

Ada Salas & Jesús Placencia
Diez Mandamientos
La Oficina edicions, 2016
Més sobre l'autora, ací i ací

APRENDER / El cambio / de estación. No cesará / la orquesta -no es posible acallar / su melodía-. Escucha. Escucha tal vez puedan dos tristes bailarines / al fin / acompasarse. Tu baila. Tu baila baila baila /-si antes / te aferraste / ahora te desprendes—. Tu baila y mientras bailas / aprende lo que dice -lo que muda / no muere- aprende / lo que dice / la canción del otoño: / lo que muda / no muere.

dimarts, 25 de juny del 2013

CALLAR

(Fotomuntatge fet a partir d'una imatge no identificada)