UNA CARA, PER A QUÈ?

(Màscara pròpia)

Una cara, per a què?
Prefereixo les màscares. 
En tinc diverses dotzenes:
un llop com als vells temps,
unes mitges de seda que aplaten el nas,
un estel de cartró.
La més penosa és la del mirall;
la més joiosa, la del meu poema,
consonants damunt la pell,
vocals damunt la boca.
Posseir una cara:
la teva!

(Traducció del francés d'Imma Sarduc)

Alain Bosquet

El turment de Déu

Edicions Alfons el Magnànim, 1992

Més sobre l'autor, ací.

Un visage, à quoi bon? / Je préfère les masques. / j'en ai plusieurs douzaines: / un loup comme au vieux temps, / un bas de soie qui aplatit le nez, / une étoile en carton. / Le plus pénible est celui du miroir; / Le plus joyeux, calui de mon poème, / consonnes sur la peau, / voyelles sur la bouche. / Posséder un visage: / le tien!

VERS SOLT (XII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Soyons bons pour les mots:
ils n'ont pas droit à la retraite.

ALAIN BOSQUET

(Siguem bons per als mots: no tenen dret a la jubilació.)
Trad. Imma Sarduc

EL TURMENT DE DÉU

"Voldria que hom em tornés a mi mateix"
digué Déu,
"abstenint-se d'anomenar-me.
No sóc ni concebut ni concebible:
un cos sense cos,
una ànima enemiga de tota ànima.
Deixeu-me sol
amb la meva dificultat: nit i dia evoluciono
i em condemno a la metamorfosi.
La meva natura consiteix,
inconegut massa conegut,
a no satisfer-me mai
de la meva idea de Déu".

(Imatge: Pintura de Michelangelo Buonarroti)

Tret del llibre "El turment de Déu" d'Alain Bosquet. Edicions Alfons el Magnànim.
Traducció del francés d'Imma Sarduc