[CANTO AMB TU UN MATÍ...]

(Imatge de LUNAMARINA treta d'ací)

Canto amb tu un matí

d’illa mediterrània,

quan els escenaris barrocs

ens signifiquen en una frase bella.

I et tinc ja per sempre,

amor secret que el temps ignorava:

                                              cames que acarono,

                                              veu que esdevé el cant

                                              on aprenc a recordar

                                              l’oblit de la joventut.

Vicenç Llorca

Cos de poderosa llum

Editorial Meteora, 2019

Més sobre l'autor, ací

A FREC DE LA DESESPERANÇA

(Mediterrani. Imatge pròpia)

A FREC DE LA DESESPERANÇA

recordar-te era percebre l'olor frescal de la primavera  
avançar de valent  
descobrint en cada detall sobrer  
un món nou poblat de formes sorpreses  
assistir a un diluvi de pans i peixos  
inundant carrers  
recordar-te era tastar una perllongada profecia  
creuar oceans i universos  
escriure amb la ràbia dels pares  
que van perdre la guerra  
l'aroma salabrós del vent 
recordar-te era alçar diàriament estendards 
un Mediterrani sencer
àmplia avinguda lluent 
plena de músiques de dimensions desconegudes 
poblar de carn barrancs i pinedes
                                                   bancals 
insòlites ermites com un mocador blanc 
cingleres i grutes on la mar trencava ones 
recordar-te era enregistrar dins l'ànima 
enquimerades llavors de l'avenir 
l'aiguaneix de l'eterna joventut 
sentir ben al costat ferro roent esborrant 
les més denses desgràcies de la terra.

 Miquel López i Crespí

Perifèries

Ed. Aguaclara, 2001

Més sobre l'autor, ací