ELS PLORS QUE NO SÓN

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els plors que no són

 

Hauria de trobar la guspira

que arrenqui els meus plors,

fins que no ho hagi fet

no em trauré del damunt

el pes de la vida.

I ara em pesa el pensament

pel futur que no sé,

la tardor que comença,

i demà a la tarda

estat civil: divorciada

i amb un fill.

 

Mariàngela Villalonga Vives

Retrat interior

Edicions Proa, 2025 

Més sobre l’autora, ací

DANSA DELS COLORS

(Imatge pròpia)

DANSA DELS COLORS

La pell blava del mar

dansa amb un cos de molsa

i perfuma la cambra blanca

de llàgrimes de bosc tardoral.

L’au fugaç s’esvaeix

dins una aquarel·la encesa

que s’ofega, lentament,

en els braços líquids d’aquella tarda

tenyida pel record de la ginesta.

Ara tota la memòria de l’univers

se suspèn d’un sostre pintat pels somnis

d’aquest cos nocturn que no es vol adormir

quan contempla la música de Calder.

Cristina Àlvarez Roig

Cerimònia del te

Ed. Bromera, 2020

Més sobre l'autora, ací

POEMA AMB DATA (XIII): DIMECRES, 7 D'AGOST

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DIETARI

Dimecres, 7 d'agost. Tot el matí

perdut —o potser no— buscant l'encaix

de pensament i mots, per no fer gaire

malbé el silenci. A mes a mes, detalls

poc importants a tall de companatge.

Tarda lenta i tranquil·la. Algun record

mig esborrat per la llum excessiva.

Sóc tardoral, l'estiu em desgavella.

Finalment sembla que l'encaix funciona.

En suma: un dia més per afegir

a la llista no gaire estimulant

d'uns anys viscuts, diguem, entre parèntesis.

Miquel Martí i Pol

Després de tot (dins de Poesia completa)

Edicions 62, 2010