 |
| (Medea i Jàson. Waterhouse) |
MIREIA
3.57 am
Sent el cop del diari contra el terra
(ni el mirarà, són coses de son pare)
i la tos de la moto que s’allunya.
No ha pensat mai que hi hagi una persona
al costat o al damunt d’aquell renou:
ella solca oceans de telemàtica.
Acaba una altra nit de ball de màscares.
Ha estat Llir entre cards, i ha seduït
un mestre jubilat i carregat
amb la dona malalta. Ha estat Yvonne
i s’ha deixat guanyar per la retòrica
humida d’un xinès emmascarat
com a rei del merengue. Ha estat Medea
i ha trobat un exèrcit de Jasons.
S’ha enfilat com el tronc d’una palmera
de castell pirotècnic, i ha esclatat
en espires daurades, que ara cauen
fetes polsim de cendra i ulls de son.
Miquel Àngel Llauger
Fourmillante. Novel·la coral en vers
Edicions 62, 2018
Entrades
