(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
J.
Ahir vas abandonar l’habitació per fer un cigarret
i quan t’he tornat a veure eren quarts de vuit del matí,
sorties de la dutxa amb els cabells xops
i et posaves el bodi amb agilitat.
Quan t’he buscat de nou amb la mirada,
només quedava a la tauleta un suc de taronja i llimona
i, a la cuina, una cafetera, que he assaborit
en el dibuix de la silueta dels intersticis de la ment
mentre aspirava la teva olor
amb l’aroma del cafè.
Ha tronat i ha plogut tota la nit
i he tingut la sensació de xerrar amb tu
en una vigília lleugera,
com ho feia amb els cosins quan estàvem de vacances,
converses etèries de cadells entre jocs estivals.
És la sensació encomanadissa,
pau sostinguda i l’al·licient de ser amb tu,
sense fer res o trepitjar el fre:
una tarda d’amor o un passeig
cap a un vers no inestable.
Els gats eviten els tolls al pati
mentre cada glop em crema la gola.
La sala s’engrandeix sense la teva presència,
i tots els records per les lleixes són un interrogant
que ni intento esbrinar de reüll.
Tot i que has sortit fa pocs minuts
la casa s’ha buidat més que la tassa.
Camp pervers
Edicions Proa, 2023
Entrades
