EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 26 de juny de 2022

[NO ENTENC LA NIT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No entenc la nit

ara que el silenci parla d’aigua i carrers buits

mentre les hores canten a la taberna

entre ahir i demà. La nit em transforma

en pedra blanca de riu, rodona,

malalta i descosida boca, em prem

els mugrons de fred si no hi ets

cercant la febre dels arraps i aquesta gesta

que em volia llum, ganyota, mantega.

El rellotge entén el que ara dic:

que no vull nits

per bé que el temps m’ha fet més sòbria

i m’ature als ponts sota la lluna i escolte parlar.


Begonya Mezquita

Parlen els ulls

Edicions del Buc, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

" Les hores canten a la taberna, entre ahir i el demà"...La nit és tot silenci i és agradable parar- se a escoltar si a lluna ens envia algun so!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Hi ha qui diu que parla amb la lluna. Jo, potser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada