(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SONET PER A DONES QUE SOMIEN CAVALLS
T’has arrencat els ulls
per una casa
i, per una carícia,
has esguerrat el teu vestit magnífic.
T’has esventrat
per a donar vida
i t’has venut l’ànima al diable
per una il.lusòria família.
Ara plores, sí;
no entens res:
ensenyes les dents i et menjaries algú.
Hi ha nits que també jo
somio amb cavalls:
no porten brides ni ferradures.
Laura Martin OrtizD'aquest breu somni
Bromera Edicions, 2022
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No és pas per a mi, que mai he somniat amb cavalls...
Bon vespre, Artur.
Cadascú somia el que l'arriba en la vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada