EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 14 de setembre del 2018

[CAMIN SOBRE EL FIL...]

(Fotografia de Carles Ribas)
«estimaré fins al límit
de la teva paraula»
Francesc Garriga

Camin sobre el fil
dels calius del pregoner.
Les paraules s'escurcen
i s'oliegen, o es rovellen.
El camí fèrtil també es fa cul-de-sac;
comença la treva dels àngels. Sense rostre,
sense pare, amb fleumes a les mans.
Puc parlar i perdre els sentits.

Però sempre gesticularé l'adjectiu exacte
entre les costelles.

Pau Vadell i Vallbona
Esquenes vinclades
Edicions de 1984, 2017
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em sembla que aquesta cadena està feta de paraules rovellades, però així i tot aguanten el vell teulat...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Rovellades perquè ha hagut de suportar el pas del temps.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada