EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 17 de setembre de 2018

[ENFONSA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Enfonsa
la casa.
Treballa nit i dia
a destruir-la
doncs nit i dia havies treballat
per amagar-te en ella.
Destrueix fins que res
entre la runa
et siga recognoscible.
Comparteix la intempèrie
amb altres feristeles.
Acostuma't al fred.
A aquesta brillantor
mortal
de les estreles

a l'ull indesxifrable
que havies oblidat.

Perquè només les ruïnes
-el vas saber
una vegada
per què en el teu descuit
ho havies oblidat-

perquè només les ruïnes
poden

en veritat

habitar-se.

Ada Salas
Esto no es el silencio
Ed. Hiperión, 2008
Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

Hunde  / la casa. / Trabaja noche y día  / en destruirla / pues noche y día habías trabajado / para esconderte en ella. / Destruye hasta que nada  / entre el escombro  / te sea reconocible. / Comparte la intemperie  / con otras alimañas. / Acostúmbrate al frío. / A ese brillo / mortal / de las estrellas // al ojo indescifrable / que habías olvidado. // Porque sólo las ruinas / -lo supiste / una vez  / por qué en tu descuido / lo habías olvidado- // porque sólo las ruinas / pueden // en verdad // habitarse.

3 han deixat la seua empremta:

Unknown ha dit...

Estupenda traducción de un magnífico poema de Ada Salas. Gracias. Espero que no sea la única traducción que haces de su poesía y podamos disfrutar de esta autora, que tanto nos inspira, con la sonoridad y la fuerza poética del valenciano.

M. Roser ha dit...

No m'agrada que les cases acabin en runes, perquè desapareixen totes les vides que en ella hi han fet estada...Quan veig una casa així, penso que m'agradaria reconstruir-la i recuperar els records!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així serà Elena.
Les cases sempre acaben en runes tard o d'hora, disortadament, M. Rose.
Gràcies pels cometaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada