EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 11 de setembre del 2018

LA PELL DELS MOTS

(Il·lustració de Jaume Arcos)
LA PELL DELS MOTS

Com una mossegada al meu cos
els versos amaguen dents de melic.
La seua sang d'ossos d'hivern
són la pell desfeta en pètals,
i els ulls, plens de síl·labes gelades, 
amaguen els mots. 
Els meus genolls, nuets de nits i de silenci, 
fan caure la paraula dins de la llum.

Abel Dávila Sabina
Màtria
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La pell dels mots deu ser de colors diferents, depen de si la paraula té llum o és fosca...
Bona vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Crec que la paraula sempre té llum encara que aquesta moltes vegades no siga massa clara.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada