EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 2 de setembre de 2018

NINA ACROBÀTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NINA ACROBÀTICA

mandarina agafa un núvol
el mira com una nina
recomença el joc letal

la mar brama
de tant en tant
amb la força d'un volcà
dins les entranyes

nina acrobàtica
salta a l'espai

pur desig
tremolor de mel
la tendresa que en mi habita

la mar està en calma

Miquel Català
Poemes de la nina mandarina
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Avui, la mar, pot ser que estigui en calma, però la nina acrobàtica, deu tenir ganes de jugar, com la mar embravida...
Cada acrobàcia és una poesia!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I cada poema, una acrobàcia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada