A UNA CASA QUE JA NO EXISTEIX

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A UNA CASA QUE JA NO EXISTEIX

 

Carrer Desemperats, número cinc, tercer

i jugar renouer:  nins botant a l’escala.

Aquella casa, àvia en edat i nau

i temple del meu vent, vent, cendra oblidada

en perdut cor i dada o en clavell que vola

de nin somiador i castrat a l’escola.

I no hi seràs, però sí a un horitzó. Car

et tornaré la mar, la crosta esbraveïda

i la claror lunar: pols i por desvestida.

Perquè del cos ets, llar, camisa blanca, temps

en perllongació, recordança en augment.

 

Vicenç Calonge

Del mar que sóc

Ajuntament d’Algaida, 2000

Més sobre l’autor, ací

[HEM DEIXAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 [...]

4

 

Hem deixat l’Arnau al bell mig de l’escala.

Però aviat el llum s’encendrà

i seguirà baixant com si no passés res.

Sortirà per la porta i creuarà el carrer.

Si això fos una aventura, acaba de començar.

De fet, però, només és el final.

Mireu com va, decidit, a rentar la roba

i no sap que avui, de fet, morirà.

[...]

 

Adrià Targa

Arnau

Edicions Proa, 2024

Més sobre l’autor, ací