DESPRÉS DE PERDRE AFRODITA

 

(Afrodita de Capua. Detall)

Després de perdre Afrodita

 

Quan ebri de vi i fum m’endins solitari

            en la nit més cega,

quan la fosca furtiva

m’acull entre els seus braços

d’oratge i foc i llunyania,

encara sent, batec endins, el so silent

            d’un cant antic, coral, insaciable

com el desig atàvic de sàtirs i faunes.

Quan insomne i cansat procur fugir

de veus i quimeres, sentint sols l’encanteri

     d’òlibes i grills,

m’arriba encara

l’enyorança aspriva del teu cor vençut,

rendit, d’antuvi lliurat a la ira dels déus.

Qui no ha tastat la sang no sap què és la nit.

 

Pere Joan Martorell

Dansa nocturna

Editorial Proa, 2007

Més sobre l’autor, ací

SOLA A L'HIVERN

(Foto d'Arnau Moreno)

 

Sola a l’hivern

 

Quan tot sembla inevitablement fals,

mentres el món ressona en la llunyania,

i el cel és com l’orella d’un déu sord;

quan el blanc pur somica com el zèfir,

mentres els arbres semblen silents i espargeixen

llavors, penses en el teixó al seu cau,

en tots els caus confortables i eixuts,

i en les raboses que esquincen conills,

remenen la cua molsosa i flonja,

i en els llobatons que la lloba es mira

juganers, però ja amb feres pupil·les,

amb l’olor d’haver menjat carn ardent.

 

Isabel Canet Ferrer

L’udol de la lloba

Edicions del Buc, 2024

Més sobre l’autora, ací