La pinya colada va ser
el túixec
que de rebot trencà
l’amor
endormiscat al meu pit
farcit de dolça verema.
Les margarides
embolicades
amb gases de tul
van morir al jardí clos.
Des del llindar del
record
espere el seu retorn,
però
la lluna, cresol de la
nit,
silencia les paraules
amb un grapat de draps
plens de most.
Ulls de nit
Editorial Nopàtria, 2016
Rentadora
El dia que morires em vaig comprar una rentadora.
En obrir la porta
se’m mullaren els peus,
l’aigua m’agafà per sorpresa.
Ja ho saps, rius blaus em recorren el pit,
la mar se’m desborda a la boca.
Fou aquell cop, mirant la mar des de l’escotilla de la rentadora
entre el sabó i els draps bruts,
que vaig saber que t’havia arribat l’onada.
A l’instant, vaig ficar les mans en l’aigua ensabonada,
et vaig cercar debades entre la roba.
Vaig plorar amb la boca
amb les orelles amb el llombrígol,
vaig plorar amb les mans amb tota la pell.
D’aleshores ençà, rius morts em recorren les venes
i tinc una rentadora nova.
Leire Bilbao
Scanner
Ed. Susa, 2011
Més sobre l’autora, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
