 |
| (Imatge pròpia) |
cubre la mar con sus espumas blondas,
veo surgir la luna -esa viajera
tan pálida y tan triste- de las ondas.
Así, del oceano de mi vida,
disipando la sombra en que me pierdo,
se levanta una estrella, revestida
de fulgores divinos: tu recuerdo.
---
Dempeus, sobre la roca que, altiva,
cobreix la mar amb les seues escumes blondes,
veig sorgir la lluna -eixa viatgera
tan pàl·lida i tan trista- de les ones.
Així, de l'oceà de la meua vida,
dissipant l'ombra en què em perd,
s'aixeca una estrela, revestida
de fulgors divins: el teu record.
Amado Nervo
Perlas negras
Ed. Espasa-Calpe Argentina S.A., 1944
Més sobre l'autor, ací
[Traducció del castellà feta per mi]
Entrades
