(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EXILIS
La lluna és la meva mare. No és tan dolça com Maria.
Sylvia Plath
Hi ha mots que són exilis, llums molt fredes.
Hi ha tants buits infinits que són roents
i ens tornen ombres.
Quan la tendresa corca la memòria,
tots els records reposen
en espais desvalguts.
I amb tot, faig poms de flors del desconsol:
Sempre has estat com jo volia
Carme Cruelles Rosales
Caldrà la pluja
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autora, ací
Entrades
