[PLAU-ME SEGUIR ELS CAMINS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,

ignorant cap a on van,

amarats d'un perfum de terra molla

i d'un errívol cant.

I prenen uns colors de coure càlid

d'un bes del sol ponent,

i celen amb amor, sota les branques,

el festeig de la gent.

Plau-me seguir els camins que per la vinya

s'enfilen costa amunt,

i tenen per la set i la mirada

un bell gotim a punt.

Plau-me seguir els camins entre pollancres

vetllant un rierol,

i coneixen el vol de les becades,

el joc de pluja i sol...

Amo tots els camins, fins els més aspres,

mentre siguin oberts

i posin tremolor de fruita nova

als meus sentits desperts.

 

Rosa Leveroni

Poesia, 1981

Edicions 62, 1981

Més sobre l’autora, ací i ací

METAFÍSICA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Metafísica

 

Tan clara i blanca

aquesta llum de finals d’estiu!

Tan nítides les arestes de les coses!

Negres, tan espesses, arreu, les ombres!

Ni un plomissol

en aquest blau tan fondo,

tan dens, també de no res!

Té peresa l’aire ardent i pla.

A penes un perfum de farigola exhausta.

Tot és ple d’un buit impalpable,

absència de pes,

com una vella fusta surant

damunt de la pell impalpable d’un estany

 

Francesc Pané Sans

Llum de tardor

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací